Un poder judicial de tercera divisió democràtica

TW
1

Hi ha una escena extraordinària a l’extraordinària pel·lícula ‘El judici de Nuremberg’ (1961), en la qual Burt Lancaster, que encarna el jutge nazi Ernst Janning, quan el responsabilitzen de les seves sentències contra els jueus, afirma que ell, com a jutge, no era qui feia les lleis sinó que es limitava a acatar-les i fer que es complissin. I així és. La comesa del poder judicial és fer complir d’una manera imparcial les lleis. La sort és que a un sistema democràtic les lleis són confegides pel poder executiu i legislatiu, escollits pel poble, i no articulades arbitràriament com a un règim feixista. I el poder legislatiu, acomplint amb la seva funció, ha d’encarregar-se que s’apliquin les lleis fetes pel govern i ratificades pel parlament, que (torn a repetir) han estat elegits pels votants, després d’arribar a un consens. És, efectivament, el tercer poder d’una autèntica democràcia. Però aquí, al nostre país de «salva-pàtries» (jo diria que és l’espècie amb més exemplars per metro quadrat a Espanya), els jutges no es conformen amb acaparar el poder judicial sinó que també volen dir la seva en els poders executiu i legislatiu.

Darrerament hem vist alguns casos d’interferència en el poder executiu (des de la cooperació amb la negativa del PP a la renovació del CGPJ —caducat des de fa gairebé cinc anys com exigeix la llei— a l’actuació contra la reforma del delicte de malversació en el Codi Penal), però cap em sembla tan greu com demanar un ple del Consell per rebutjar l’amnistia. I ja no sols per intentar dinamitar una decisió que ha de prendre el poder executiu i no el judicial (que en absolut té aquesta competència) i fer-ho amb el beneplàcit de tots els jutges conservadors que són majoria (de fet mantenen gairebé segrestat el CGPJ), sinó també per la ideologia i partidisme que tenyeix el seu comunicat: proposar una declaració institucional on es qualifiqui l’amnistia de mesura que té efectes de «degradació» per al país i «d’abolició de l’Estat de Dret» em sembla una intromissió impensable a qualsevol país de cultura democràtica.

I tanmateix, encara van més enllà i, com si ja donassin per fet que es produirà la declaració (pareix que no contemplen la democràcia ni al seu propi òrgan), en l’escrit enviat a la premsa signifiquen: «El Consejo General del Poder Judicial expresa (així, en present, no en futur o com hipòtesi) con esta declaración su intensa preocupación y desolación por lo que esa medida supone de degradación, cuando no de abolición, del Estado de derecho en España». És a dir, els jutges conservadors, que fa cinc anys que haurien d’haver cessat dels càrrecs, preocupats i desolats, volen imposar al poder executiu el seu parer. És un símptoma més que aquest país va a la deriva. La degradació ve, en realitat, perquè la política, en lloc de ser una eina per a fer una societat millor, s’ha convertit en un ostatge de la ideologia. I el poder judicial, en lloc d’intentar mantenir-se al marge i ser neutral, col·labora activament en el sectarisme ideològic i, per tant, en la progressiva erosió del sistema democràtic.