Un poder judicial de tercera divisió democràtica

Darrerament hem vist alguns casos d’interferència en el poder executiu (des de la cooperació amb la negativa del PP a la renovació del CGPJ —caducat des de fa gairebé cinc anys com exigeix la llei— a l’actuació contra la reforma del delicte de malversació en el Codi Penal), però cap em sembla tan greu com demanar un ple del Consell per rebutjar l’amnistia. I ja no sols per intentar dinamitar una decisió que ha de prendre el poder executiu i no el judicial (que en absolut té aquesta competència) i fer-ho amb el beneplàcit de tots els jutges conservadors que són majoria (de fet mantenen gairebé segrestat el CGPJ), sinó també per la ideologia i partidisme que tenyeix el seu comunicat: proposar una declaració institucional on es qualifiqui l’amnistia de mesura que té efectes de «degradació» per al país i «d’abolició de l’Estat de Dret» em sembla una intromissió impensable a qualsevol país de cultura democràtica.

I tanmateix, encara van més enllà i, com si ja donassin per fet que es produirà la declaració (pareix que no contemplen la democràcia ni al seu propi òrgan), en l’escrit enviat a la premsa signifiquen: «El Consejo General del Poder Judicial expresa (així, en present, no en futur o com hipòtesi) con esta declaración su intensa preocupación y desolación por lo que esa medida supone de degradación, cuando no de abolición, del Estado de derecho en España». És a dir, els jutges conservadors, que fa cinc anys que haurien d’haver cessat dels càrrecs, preocupats i desolats, volen imposar al poder executiu el seu parer. És un símptoma més que aquest país va a la deriva. La degradació ve, en realitat, perquè la política, en lloc de ser una eina per a fer una societat millor, s’ha convertit en un ostatge de la ideologia. I el poder judicial, en lloc d’intentar mantenir-se al marge i ser neutral, col·labora activament en el sectarisme ideològic i, per tant, en la progressiva erosió del sistema democràtic.