En els darrers anys hi ha hagut, a diversos estats europeus, entre els quals l'Estat espanyol, un repunt de l'aposta per la militarització i la indústria militar.
Un rearmament del militarisme.
Es podria al·legar que davant l'amenaça que signifiquen alguns conflictes armats, com per exemple, l'atac de l'exèrcit rus a Ucraïna, hi ha hagut una reacció d'autoprotecció dels estats... Però convé recordar que la dinàmica ve d'abans i l'exemple més gràfic i més estrambòtic és el de la inexplicable i inútil militarització de la gestió de la pandèmia.
L'Estat espanyol, actualment, amb el govern actual, està batent rècords de despesa en armament.
S'ha aprofitat l'estat de xoc en el qual ens va deixar la pandèmia, per retornar al pitjor del militarisme i ara, la Unió Europea viu enrevoltada de conflictes bèl·lics.
Davant d'aquesta situació, és imprescindible reforçar la lluita per la Pau i la resolució dels conflictes a través del diàleg i la no violència.
No es tracta de ser neutrals, es tracta de no alimentar els conflictes com si fóssim hooligans i recuperar la força de la lluita per la Pau i la no violència. Recuperar aquell «no a la guerra» contundent i massiu.
«No hi ha camins per a la Pau, la Pau és el camí».
