Avís a navegants, que vol dir avís a possibles lectors. Avui vull escriure de memòria sobre un tema del qual no en som especialista, per tant, vull pensar que en alguns aspectes pot ser que estigui equivocat. Per tant, escriuré sense documentar-me, encara que ho hagi fet altres vegades i hagi escrit algun altre article sobre part del tema d’aquest. Vull escriure sobre els temes que tant espanten a polítics i tertulians espanyols: escriuré sobre amnistia i autodeterminació. Perquè resulta que aquests dos temes són els que poden aconseguir que Pedro Sánchez aconseguesqui la investidura per a continuar quatre anys més de president del Govern de l’Estat espanyol. La majoria d’espanyols li diran que ha venut la unitat d’Espanya i que vol amnistiar separatistes i delinqüents que els falta poc per esser terroristes i que és un mentider que engana els seus electors perquè en el seu programa electoral no parlava d’amnistia ni d’autodeterminació si no era per dir que això no ho faria mai. Per tant, és un traïdor que ven Espanya i els espanyols per una cadira a la Moncloa. Jo no som sanxista, per tant, se me’n fot si existeix el sanxisme o no. Però crec que falten coneixements i sentit comú als que tant malament opinen. Són milers els indults concedits pels antecessors de Sánchez, és a dir, per González, Aznar, Zapatero i Rajoy. Sé que no és el mateix indult que amnistia. Per a mi, indultar és perdonar una condemna que hagi tengut una persona per un fet considerat delictiu i que ha estat jutjat i al qual se li ha posat una pena que complir. Indultar-lo significa, llevar-li el càstig que se li havia imposat.

En canvi, l’amnistia consisteix en l’eliminació del delicte del qual se t’havia acusat. Per tant, si no hi ha delicte no hi pot haver judici ni condemna. Això és el que jo crec. Per als espanyols no hi pot haver delicte més gros que atacar la unitat d’Espanya, i per a mi, posar vots dins una urna o posar urnes per poder votar no és cap delicte, per tant, és molt correcta l’amnistia. Per als que creuen que és un delicte greu, llegiran o es basaran en uns quants articles de la Constitució i d’aquí deduiran la gravetat del delicte comès. Jo cercaré quants d’articles de la Constitució prohibeixen votar o cercar i posar urnes, i, per tant, deduiré que no hi ha delicte i que això és menester que s’amnistiï.

L’indult crec que depèn del mateix Govern, és a dir, del poder executiu, ja que aquest és el que té la potestat de poder indultar. En canvi, l’amnistia no la pot atorgar el Govern, poder executiu, ni els tribunals o els jutges, poder judicial, sinó que només la pot concedir el legislatiu, en aquest cas, els diputats del Congrés, a proposta, això sí que pot ser del Govern. És a dir, el Govern pot presentar una llei d’amnistia al Congrés i, si té majoria que l’aprovi, es concedirà l’amnistia per a qui s’ha demanada. Crec que és el partit Sumar, que ha posat un estol de devers 20 o 30 especialistes en el tema a estudiar si es pot donar l’amnistia, i que aquesta és Constitucional, que és el que jo crec. Si es troba un camí cap a aquesta solució, llavors, el president en funcions Pedro Sánchez podrà prometre l’amnistia als independentistes mal acusats i obtindrà majoria a la cambra legislativa. Però el camí serà llarg i dur, ja que està ple d’obstacles i de grans roques pel mig que impedeixen que es pugui desenvolupar la democràcia.

Sobre l’autodeterminació, he de manifestar que he escrit algun article sobre el tema, i record que en el Pacte sobre els drets polítics i socials, pacte admés i signat per l’Estat espanyol, al seu primer article reconeix el dret que tenim tots els ciutadans del món a la lliure determinació, no diu autodeterminació, sinó lliure determinació, que és el mateix. I a la Constitució es diu que s’acaten tots els articles dels pactes i tractats internacionals que hagi signat l’Estat espanyol. Per tant, queda clar, que ni el PP ni els tertulians ‘peperos’ no tenen cap dret a parlar malament de Sánchez si aquest cerca el camí de la concessió d’aquestes «prebendes» als independentistes, que són tan bones persones com tots i totes els que els critiquen. I que quan més critiquen més donen fe de la seva mala bava. S’ha de saber guanyar i especialment s’ha de saber perdre. Esper que el meu pensament s’acosti el màxim a la realitat. Els especialistes i els estudiosos sobre el tema afinaran més en les seves anàlisis. Així sigui.