Si heu tengut temps per escoltar i veure les sessions dedicades al debat de la investidura, no vos estranyarà gens si l’abstenció augmenta. Els polítics que ens han tocat, els que comanden i els que obeeixen fan avorrir la seva feina. L’única explicació que se m’ocorre per explicar el desencís sofert es pot explicitar d’unes quantes maneres. Un exemple que se m’ocorre és per manifestar que paguen els sous a gent que no va a fer feina. Vos imaginau assistir de prop a un incendi que està cremant una casa o un bosc, i veure com arriba el camió dels bombers i aquests posen taula i es posen a desdejunar, dinar o sopar, i fent unes bones xuclades al vinet que tenen damunt la taula. I de tant en tant, ballen i fan festa. Quan el foc s’apagui, dictaminaran o intentaran dictaminar les causes i el per què s’ha produït aquell foc. Aquest exemple explicaria la lectura de papers damunt la trona i les bancades d’adeptes fent mamballetes, quan escolten qualque gracieta de qui els comanda, perquè ells l’han encarregat que comandi. No sé si les mambelletes són suficient feina per poder cobrar el sou.

Si s’analitza el que diuen sembla que els que volen alguna cosa, cas de Feijóo que volia la presidència del Govern, juntament amb els seus adlàters i cas d’altres que volen impedir la qüestió, sembla que són testimonis d’un judici que es fa entre dues persones, per exemple una vol demostrar la infidelitat de l’altra. La primera vol demostrar que no ha deixat mai de ser fidel. I, per tant, tant l’una com l’altra intentaran demostrar la seva fidelitat. Llavors per convèncer el jurat i tot quisqui que vulgui saber què ha passat lluiten per qui és capaç de dir més mentides que siguin convincents, o llavors diuen tantes mentides i fal·làcies que no se’ls podrà creure mai més. Encara que els amics de cadascú són els que queden més convençuts.

Els que havien de ser convençuts per l’aspirant a esser investit i els que els ajudaven eren els desfavorables a la investidura. I aquests havien d’intentar demostrar que els primers mentien més que no parlaven. Llavors els qui comentam la qüestió també hem de parlar de quina és la nostra situació. Jo, com a independentista, no estic d’acord amb cap dels dos grups, els favorables i els contraris a la investidura. Però per a mi són més simpàtics els que estan d’acord a pactar amb els independentistes. Per tant, la intervenció de Feijóo, per a mi fou deplorable. El que vaig comprovar és que utilitzava estratègies per mentir i parlar malament del contrari, que en aquest cas era el president en funcions, Pedro Sánchez. Feia afirmacions dient que ell no faria tal cosa mal feta, tot volent dir que es cregués que deia, que Sánchez sí que es dedicava a fer allò mal fet. Per exemple explicava que comprar els vots dels majors era immoral, fent creure que ell no feia aquestes coses, però el president en funcions sí que les feia, tot oblidant que ells, fins i tot han comprat el vot de persones mortes en algunes eleccions. I afirmacions, que senzillament eren una pura mentida. Va afirmar que el PP pujava més el salari mínim que el PSOE. Oblidava que tots sabem quin partit ha estat que ha pujat el sou mínim. Recentment ha estat obra de Podemos o el que ara és Sumar, però el president governant era Pedro Sánchez.

Diu que vol llevar imposts als petits emprenedors durant els primers dos anys. El que sí és segur és que totd’una que comanden lleven imposts als més rics. També explica que no vol sembrar la incertesa. I avui, els polítics no fan altra cosa que sembrar-la. Feijóo va explicar que aconseguiria que les comunitats participassin a través de la covernança que ell practicaria. Si no és capaç de practicar la governança com vol cogovernar. Vol que no es governi a cop de decret, tot volent dir que Sánchez ha governat així. Que s’aconsegueixi l’autonomia horària no per decret, sinó que cada empresa faci el que més li convengui. Llavors poca autonomia aconseguiran els treballadors. Ja se sap, el PP governa per als empresaris. Vol posar barreres a les xarxes socials. Si fins ara no se n’han posat, deu ser perquè no es pot fer o perquè és molt mal de fer.

Vol garantir una bona llei d’educació, una llei d’educació que garanteixi que més estudiants són capaços d’acabar els estudis obligatoris. Tots volen fer la seva llei d’educació i van de fracàs en fracàs, perquè no estan disposats a invertir-hi la part del pressupost necessària. No es pot voler estalviar ni amb la sanitat ni amb l’educació. Parla d’anar contra els adoctrinaments i imposicions a les aules. Té molta raó. Per qualque cosa ha guanyat les eleccions! La dreta és la que més adoctrina i imposa. Basta saber alguna cosa d’història. Diu que acabarà amb els okupes. Si no s’acaba amb ells, qualque cosa hi deu tenir a veure el poder judicial. I per a les pensions predica el pacte de Toledo. Quan quasi sempre s’han oposat a aquest pacte. Tantes mentides i tants de vots, però no ha estat investit. Aquest és l’únic fet positiu de la setmana, a criteri meu. El PSOE ha guanyat el primer partit.

Ara es disposaran a lluitar contra Sánchez i l’acusaran de pactar amb terroristes i separatistes, que això és el que som nosaltres, els independentistes. Quanta curtor! Quanta mala llet! Si tenim en compte que la Constitució espanyola accepta tractats internacionals, estic completament segur que l’amnistia i l’autodeterminació són ben constitucionals, encara que ells ho negaran sempre.