Cent anys després que el feixisme i les seves diverses variants provocassin alguns dels traumes més importants de la història de la Humanitat, aquesta ideologia feta d'una mescla d'intolerància i mesquinesa torna a experimentar un auge a Europa.

Una de les qüestions que ha despertat un debat més encès i mai no resolt és «cal ser tolerant amb els intolerants?». I encara més, «què s'ha de fer amb aquells que aprofiten els mecanismes del sistema democràtic per minar-lo des de dins?».

Aquests darrers anys, la literatura, la reflexió i el pensament generat al voltant de la qüestió han estat múltiples i diversos.

Alguns dels títols actuals, o recuperats, ben interessants són:

• 'Com combatre el Feixisme i vèncer' de Clara Zetkin (Tigre de Paper, 2019).

• 'Tothom pot ser antifa' de Pol Andiñach (Tigre de Paper, 2021).

• 'Els nous rostres del Feixisme' d'Enzo Traverso (Balandra Edicions, 2018)

• Ultradreta de Cas Mudde (Saldonar, 2019)

• 'Tots els colors del negre. L'extrema dreta a l'Europa del Segle XXI' de Jordi Borràs (Ara Llibres, 2022)

• 'Per combatre aquesta època' de Rob Riemen (Arcàdia, 2017)

• 'On va aquesta gent?' de Gonçal López-Pampló (text) i Fran

  Parreño (Il·lustracions) (Editorial Bromera, 2021).

• 'Què és en realitat el Feixisme?' de Kalle Johansson i Lena Berggren (Takatuka, 2020)

• 'Fatxa. Com funciona el feixisme i ha entrat en la teua vida' de Jason Stanley. (Blackie Books, 2019).

• 'Antifeixistes. Així es va combatre l'extrema dreta espanyola des dels anys 90' de Miquel Ramos (Capitán Swing, 2022.)

La llista no és, ni molt manco, exhaustiva, encara em venen al cap autors que han intentat el seu gra d'arena en forma de llibre a l'antifeixisme, com Umberto Eco o Michela Murgia.

Tanta feina intel·lectual i tan bona i resulta que hi havia un sistema ben senzill i fàcil i a l'abast de tothom. Un espantafeixistes infal·lible que ahir mateix va demostrar la seva eficàcia al parlament espanyol: unes paraules en gallec varen bastar perquè els feixistes fugissin esparverats i amb les orelleres entre les cames.

«Eu non creo nas meigas, mais habelas, hainas».

O el miracle de la diversitat.