En aquest relat precís que fa dBalears podeu comprovar com el 25 de maig de 2023 un funcionari de l’Ajuntament de Palma va vulnerar els meus drets lingüístics davant un centenar de persones. Faltaven tres dies per a les eleccions i governaven els qui ara fan escarafalls contra la política lingüística de VOX executada pel Partit Popular.

Ja podem tenir una Llei de normalització lingüística i un Reglament municipal de normalització que empara els drets dels catalanoparlants si els que —en teoria— hi estan a favor, a la pràctica (quan governen) no protegeixen les persones que pateixen aquestes discriminacions.

Ara ens volen fer creure que l’eliminació de la Direcció General de Política Lingüística, la supressió del requisit de català a sanitat, la modificació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics (i tot el que vendrà) suposaran l’estocada final contra el català a les Illes Balears.

No negaré que és important tenir lleis, reglaments i estructures de govern que protegeixin els drets lingüístics dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, però l’actitud dels qui volem viure plenament en català pot contribuir amb força a sostenir la nostra llengua.

Ho tenim gairebé tot en contra: polítics que —per obra o per omissió— agredeixen els nostres drets lingüístics (o no gosen defensar-los com caldria), una economia sobredimensionada que necessita gent de fora —a la qual no donen l’oportunitat d’aprendre la llengua del país i a la qual volen fer creure que aprendre català no serveix per a res. Però encara som molts més dels que volen i diuen els qui volem viure plenament en català al nostre país; i la nostra actitud i perseverança són imprescindibles per a passar la torxa de la llengua a les generacions futures.

Malgrat que hàgim de pagar una multa amb recàrrec pel fet de ser mallorquins.