cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 23°
27°

Un paisatge desolador

No sé d'on vaig treure les dades ja fa molts d'anys, sobre els índexs d'escolarització de l'alumnat d'Espanya a finals del segle XIX i començaments del XX. No record molt bé si era Galícia o Mallorca els territoris que assolien les xifres més baixes, amb diferència amb la resta. Qui superam la seixantena tenim records clars de com als tretze anys molts dels nostres amics, alguns excel·lents alumnes de matemàtiques o de la resta de matèries lectives, s'havien hagut de posar a treballar, ara de manobres, ara de jornalers, ara de sabaters, o allà a prop de la costa, de cambrers i empleats d'hostaleria. A aquests darrers aquesta feina els va donar la oportunitat d'adquirir coneixements dels diversos idiomes amb què estaven obligats a conviure, anglès, alemany, francès...

Però bé, el cas és que l'índex d'escolarització durant l'etapa primària en bona part del segle XX va ser molt baix. Fora bo ara aquí aportar les dades d'analfabetisme de la població fins arribats ben bé als anys vuitanta del segle passat, i no exagero gens, n'he estat coneixedor en persona de gent que no sabia escriure el seu nom, simplement hi posaven una ics allà on havien de signar.

Òbviament qui vivíem, la majoria, en barriades de classe obrera, era a qui més es dificultava accedir a un currículum acadèmic de batxillerat o universitari, per molt bons alumnes que fossin. Qui sí hi podien gaudir més fàcilment eren els fills d'empresaris, famílies benestants o riques, per molt incapacitats intel·lectes que fossin molts d'ells. És per això que crec hem hagut de patir, vull dir el territori i la població mallorquina en general, la mediocritat i baix nivell professional d'arquitectes, economistes, missers, metges, mestres d'escola... en anys decisius per el nostre desenvolupament personal, polític, social i territorial. No cal explicar que el franquisme va accentuar aquestes injustícies i desigualtats sobretot si comparam amb els sistemes i nivells educatius dels països europeus democràtics, diferències que encara s'arrosseguen.

Pel que fa a Mallorca per una banda encara són vius qui varen impartir del tot la seva escolarització en el sistema educatiu franquista, i per altra, en ser el nostre territori una destinació turística, no de primer ordre, sinó el següent, molts dels seus fills i nets han abandonat els estudis per començar a treballar pel turisme, les segones residències d'estrangers i tota la resta d'oferta i serveis complementaris que hi van lligats.

Tot plegat dibuixa un paisatge desolador pel que fa a preparació intel·lectual, consciència de classe, de país i territori, educació política, responsabilitat social, lingüística i ecològica, que es demostra cada dia en multituds de camps i facetes i finalment també en els resultats de les eleccions que guanya la dreta i que, evidentment, aquesta anirà ben alerta a fer canviar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.