A mesura que passen els dies d'ençà de la famosa «besada robada», perd força la inacceptable acció d’un home —que ja està ben estellada—, reveladora del masclisme estructural i que ha quedat ben a la vista. El ressò planetari del futbol i el desequilibri de poder entre les dues persones implicades, han magnificat la visibilitat d'un exemple de menysteniment d'una dona. Transmès en directe juntament amb les conseqüències, ha «revolucionat» la societat i encès més la lluita a favor del feminisme.

Paradoxalment, un esport tan «viril» serveix per ajudar a capgirar esquemes mentals amb relació a les dones. Tanta sang de dona vessada, per una causa o una altra, més a prop o més enfora, dia sí i dia també, no altera gens ni mica —en general— les nostres dinàmiques de vida habituals. En canvi, un exponent de violència sexual de molt baixa intensitat, objecte d'investigació per part de la Fiscalia i altres organismes, ha detonat la cohesió d'una gran part de la societat en la lluita contra el problema macro de fons: la desigualtat estructural que pateixen les dones.

Fa un grapat de dies que l'atenció global està concentrada en el desequilibri de poder, que és una eina fonamental per mantenir la desigualtat. A la vegada i sense adonar-nos-en, el desplegament pedagògic sobre «el consentiment» que exigeix la llei sobre la llibertat sexual ha tingut una projecció molt més didàctica que fins ara, i ha constituït una bona campanya informativa, que haurà servit per deixar de banda discussions estèrils sobre «només sí és sí».

La societat, que ja no permet aquests comportaments contra les dones, ha tingut una excusa per no limitar-se a pregar per les —assassinades— que ja no hi són i ha aprofitat l'oportunitat de lluitar activament per un objectiu concret, pensant en el futur de les qui hi són i de les que vindran.

L'èxit esportiu femení existeix, la societat l'ha valorat i el valorarà; per tant, l’efecte positiu que suposa per al futur de les dones no minvarà. El protagonisme mediàtic que han sostret a les campiones és un fet puntual i no arrelarà. En canvi, els cavalls de força que, sense saber-ho, el masclisme ha regalat per fer evident el veritable problema que representa la manca d'igualtat ja no defalliran. No sé si és exagerat parlar d'un canvi de cicle, ja ho veurem... De moment, la selecció espanyola de futbol ha guanyat una copa del món, i el feminisme l'ha aconseguida ex aequo.