algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 19°
26°

Llonguets, és hora d’anar amb el cap alt

Cansada de tenir mal a les cervicals per anar tot el dia amb el cap baix quan dic que soc de PaLma (encara em costa no fer la L bleda), ja és hora que us expliqui algunes coses que no són certes sobre Ciutat (i que vagi al físio).

En primer lloc, començaré desmentint que a Palma no queda gent que xerri el català, perquè segurament és la part més fàcil de creure de totes les que diré. Sí, a Palma xerram català. Diré més, som la resistència i la primera línia d'infanteria a la lluita contra la castellanització que vivim. Això, també vol dir que feim de mur perquè no s'expandeixi (encara més) cap a la part forana, com em va dir un molt bon amic meu. Així que pensau-vos-ho dues vegades quan us torneu a ficar amb un llonguet per la seva manera de xerrar, perquè ÒBVIAMENT que estem contaminats, ja que, rebem moltíssims estímuls en castellà, però, tot i això, continuam xerrant i defensant la nostra llengua. La defensam en un espai molt més hostil: és molt més fàcil xerrar català a Lloret que a Palma. Així que, aquestes persones que no giram la llengua a Ciutat existim.

En segon lloc, a Palma es poden tenir amistats i cercles d'amics de tota la vida. Sovint, m’he trobat que els meus amics de la part forana se sorprenen quan els hi xerr del meu grup d'amics de tota la vida (és a dir, d'ençà que anàvem a la guarderia o teníem tres anys). A Palma, tenir un grup d'amics amb els quals has anat a escola o a l'institut tota la vida, feis vida junts, les vostres famílies es coneixen... existeix. Entenc que en molts casos no és la norma general, com sí que ho és a qualsevol altra banda de Mallorca, però a Ciutat no som nòmades socials que tenim amics esporàdics que canviam cada mes perquè s'espanyolitzen o perquè sí. Som bastants les persones que feim vida social de "poble" a Ciutat. De fet, els llonguets que tenim els amics a manco de 5 minuts de ca nostra existim també.

[És cert que, aquesta vida de poble es dona més als barris. Cada vegada més s’està aconseguint que la gent tingui sentiment de barri i faci barri, amb les seves festes pròpies, la seva gent, els seus comerços... Aquí s'ha d'agrair a la feinada que fan des d'Orgull Llonguet a les moltes iniciatives o entitats joves de cada barri. Per jo, dir que som del Rafal, amb tot el que això implica, no és el mateix que dir som de Palma. El Rafal té una història concreta i és un tipus de barri molt diferent de, per exemple, la Calatrava. Per tant, si us sap greu que un de Ciutat fiqui a totes les persones que viviu a la part forana en el mateix sac, amb Palma passa igual.]

En tercer lloc, els llonguets acceptam que la part forana ens critiqui, perquè entenem que es pugui tenir ràbia a Palma. Jo també l'hi tenc. Abans era la gent de Ciutat que es reia de la gent de la part forana per xerrar "inculte", ser "bruts" o "maleducats", perquè ma mare m’ha explicat moltes vegades com es reien d'ella quan va arribar a Ciutat. Per tant, s'entén que històricament es tingui aquesta mania a Palma. S'entén que es digui "puta Palma" perquè retratam en la ciutat tot el que està passant a l'illa: massificació, pèrdua de l’ecosistema, pujada de preus, falta d'habitatge, espanyolització... Però amb qui realment estem enfadats és amb qui fa això a Palma (i a l'illa), no amb els llonguets autòctons. Els qui vivim a Ciutat hem acceptat aquesta culpa com si fos nostra. Per tant, sí, els llonguets tenim consciència sobre la situació que patim a Mallorca.

Per acabar, com sé que us pica que els de Ciutat diguem: "som de Palma, però... tenc una padrina a Sencelles, mon pare és de Caimari, el meu conco és de Portocolom..." ho venc a reivindicar encara més. Qui punyetes no té mescla de dos o tres pobles de Mallorca? Poca gent és 100% setze llinatges del mateix poble i és que ho fossin així estarien. Està bé que un de Montuïri digui que té una cama de Llubí, però que un de Palma digui que té una cama de Manacor el fa ser "cercador de validació externa de la part forana perquè és un desgraciat nascut a Ciutat", no, caris. Tenc una cama poblera, i no és que m'agradi remarcar-ho per desprestigiar la llongueta, sinó per sumar-la i perquè és una part important de jo i del meu passat, que em fan ser qui som. I perquè clar, tenir una cama poblera és tenir sang del millor poble de Mallorca. Així que sí, em continuaré presentant com a: "Hola! Sí, som de Palma, però també tenc una cama poblera".

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per jbm, fa 10 mesos
Per en Macià: A Pollença "amb lo ..."
Valoració:1menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa 10 mesos
@Castafiore

Me parece un poco clasista y racista llamarlo zona comanche.
Eso no es de fachas?.
Valoració:-5menosmas
Per Un de Són Pisà, fa 10 mesos
A Palma molts encara empram "amb so cap" i el verb "parlar" . "Xerra català" és una expressió que encara em resulta estranyíssima. Jo diria "parla es català", "parla en català" o"xerra en català".
Valoració:5menosmas
Per Unaperaquí, fa 10 mesos
I tant que n'hi ha de resistència. Aquí escrivint des de la part de Palma vora-centre, barri "comanxe". I mai gir llengua. Ja fa anys.
Per cert, tenc cames eivissenques.
Valoració:10menosmas
Per Andreu, fa 10 mesos
I...?
Valoració:-4menosmas
Per Macià, fa 10 mesos
Joana,

— A Mallorca, "amb so cap alt" o "amb es cap alt" (majoritàriament la primera, però també la segona)
— A Menorca, "amb es cap alt" (sempre)
— A les Pitiüses, "amb so cap alt" (sempre)

L'autora ha comès errors lingüístics, però això no ho és.
Valoració:6menosmas
Per Arxi, fa 10 mesos
Quan més ens vulguin sotmetre, més hem d'anar amb el cap ben alt i plantar cara!
Valoració:15menosmas
Per Joana, fa 10 mesos
"Amb es cap alt" o "amb so cap alt"? Estudia!
Valoració:-13menosmas
Per patxipòleg, fa 10 mesos
Molt bona reflexió (excepte per això de ''caris'' xd).

Moltes vegades això de culpar als de Palma de tots els mals de la humanitat i, en especial, de la castellanització de Mallorca es tradueix en un resistencialisme romàntic que no entén que la lluita cultural envers el català a Palma és imprescindible per capgirar la situació de la llengua a l'illa. És a dir, conformisme. Un conformisme que sovint duu a molts d'aquests practicants del català al seu poble a girar la llengua quan van a Ciutat i topen amb castellanoparlants o migrants racialitzats ''perquè ja veig que generarà problemes'' abans i tot d'haver-ho provat (cosa que també fa molta gent de Ciutat mateix).
Valoració:13menosmas
Per MMXXIX, fa 10 mesos
No acabava d'entendre les teories dels multiversos i dels universos paral·lels, però després de llegir aquest article que fa del panet llonguet un gentilici, sí que les entenc. Jo també visc a Palma i la ciutat que veig no s'assembla a la descrita a l'article, ni per la dinamització dels barris, ni per l'ús de la llengua catalana, per posar dos exemples. En el meu univers tot és molt distint i jo sí que vaig amb el cap cop, tot esperant que em peguin una clatellada per parlar català.
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente