5.«Picapedrers» dels edificis de les escoles de Campos

Un dels documents consultats més interessants és el ‘Contracte de treball col·lectiu’ per a la realització de les obres de les instal·lacions escolars. Aquest tipus de contracte era una modalitat contractual molt utilitzada en aquells temps, i es feia en aplicació de la legislació laboral republicana, concretament de la ‘Llei de definició, objecte i subjectes del contracte de treball’. Aquesta norma considerava que existia un contracte o pacte col·lectiu quan les condicions de treball s'establien entre un patró o varis i una o diverses associacions professionals obreres. En aquest sentit, el contracte, que com ja s'ha dit, té data d'1 d'octubre de 1934, va ser signat pel contractista de les obres de les escoles graduades de Campos, Juan Mesquida Galmés, i el representant dels obrers, Juan Riera Veny. El contingut del pacte és el següent:

a) El contractista contracta el servei del personal fix (relacionant en document adjunt els 19 noms esmentats en el punt 2 d'aquestes línies) «pel termini necessari per a la terminació de totes les obres que comprèn la contracta de les obres de construcció de l'escola de Campos del Puerto».

b) S'estableixen les formes i conseqüències de les rescissions, individuals i col·lectives, del contracte per qualsevol de les parts.

c) La jornada laboral queda fixada en vuit hores diàries, o en quaranta-vuit setmanals, «en aquells treballs que no admetessin còmput diari». Es regula la manera de «recuperar» les hores de treball perdudes per raons de força major, inclemències atmosfèriques, «falta de força motriu o primeres matèries no imputables al patró, o celebració de festes tradicionals». La forma de recuperació és treballant una hora més cada dia i pagant-la a prorrata del jornal. «En cas de necessitat» es podran realitzar hores extraordinàries amb el límit de cinquanta en un mes i de cent vint en un any, i «es pagaran cadascuna amb el jornal d'hora ordinària, incrementant amb un 20 per 100, en les nocturnes, dominicals o les que excedeixin de dues en el mateix dia es pagaran amb recàrrec del 40 per 100». Excepte els permesos per llei (concretament pel decret llei de 8 de juny de 1925 relatiu al descans dominical i el reglament per a la seva execució de 17 de desembre de 1926) no es treballarà en diumenge, i, en cas de fer-ho, es compensarà conforme al que s'estableix en la legislació esmentada.

d) En el punt 6 s'estableixen els jornals dels obrers. Hi ha dos jornals per als paletes, un de set pessetes, i un altre de set pessetes i cinquanta cèntims (se suposa que aquest segon havia de ser per als més experimentats). El jornal dels peons queda establert en cinc pessetes i cinquanta cèntims.

En els punts següents s'especifica que «els jornals seran per quinzenes vençudes i en l'obra on estiguessin els obrers», i que aquest jornal «s'especificarà en la cartilla numerada que els contractistes lliuraran a canvi d'un rebut que signarà l'obrer». Aquestes eren les formes de pagament i de «nòmina» de l'època.

e) El contracte acaba establint: 1. Una sort de «règim disciplinari" molt singular: «Podran imposar-se multes per al càstig de faltes molt greus comeses pels obrers en l'acompliment del seu càrrec, però l'import d'aquestes multes no podrà excedir del setè del jornal i deixarà sempre lliure quatre pessetes. L'import d'aquestes multes es destinarà a l'Institut Nacional de Previsió per millorar el Retir Obrer». 2. Un sistema d'arbitratge, interpretació i conciliació previ a la judicialització de les eventuals discrepàncies sobre els acords.

Sobre aquest contracte s’escauen dues consideracions:

L'obrer Juan Riera Veny el signa en representació de la resta d'obrers, i figura en la relació nominal de contractats en la categoria d’ «encarregat». No obstant això, en la fixació dels jornals, el d'aquesta categoria no costa. D'algunes informacions orals és fàcil concloure que aquestes circumstàncies s'expliquen pel fet que els contractats funcionaven –pot ser que informalment- en un règim de cooperativa en el qual, en la pràctica, les relacions salarials eren bastant més igualitàries, i les relacions laborals menys jerarquitzades del que formalment consta en el contracte de treball col·lectiu.

D'altra banda, els jornals assignats formalment als «picapedrers» que van treballar a l'escola graduada de Campos no eren, tenint en compte el context de l'època, uns mals jornals. Un exemple per a contextualitzar-los és la crònica enviada des de Campos al setmanari Foc i Fum, citada en el llibre de Montserrat Alcaraz Vic, sobre una manifestació de treballadors celebrada poc abans de l'aixecament dels revoltats contra la legalitat republicana en la localitat campanera, en la qual l'alcalde va sortir al balcó de la Casa Consistorial, i, dirigint-se als manifestants, els va convidar a guardar ordre, i els va assegurar que «ells [el consistori] faran justícia i que arreglaran aquest famós jornal de fam de 2,70 que estem sofrint en aquesta vila…».

6. De «picapedrers» d'escoles a constructors de republicanisme

Els edificis originals en els quals avui funciona el CEIP Joan Veny i Clar de Campos es van acabar fa vuitanta-sis anys. Aquells homes que, jornal a jornal, els van construir es mereixen, encara que modestament, un homenatge de memòria històrica. Molts d'ells van continuar sent sempre fidels a la legalitat republicana, i, com tants d’altres, ho van pagar amb la cruel repressió del franquisme.

Un d'aquests «picapedrers», Miguel Mascaró Mas, era el pare del meu amic Miquel Mascaró Carreras. Un picapedrer que va viure una vida plena de mancances materials i d'episodis de repressió per les seves idees republicanes i d'esquerra. Però, sobretot, Miguel Mascaró Mas va ser un constructor de republicanisme d'esquerres en la seva família.

En 2021 [i en 2023, quan públic aquestes notes] segueixen en peus els edificis de les escoles de Campos construïts durant el període de la Segona República. Els fonaments eren bons! Cada dia és més evident la necessitat que, prenent com a inspiració aquells sòlids fonaments, construïm els edificis d’un futur veritablement lliure i republicà.