El cantautor de ‘Ando como hormiguita por tu espalda’ o ‘Cita con Àngeles’, Silvio Rodríguez, amb motiu d'un concert a Madrid el 1992, va ser entrevistat per una ràdio d'àmbit estatal. Una de les preguntes, ho record molt bé, dirigida molt intencionadament a comprometre políticament al cantant en la resposta, es referia a un fet protagonitzat aquells dies per una altra cantant i que havia provocat gran interès i controvèrsia a nivell mundial. Sinéad O'Connor havia fet bocins una foto del Papa ultraconservador Joan Pau II, Karol Józef Wojtyla de nom terrenal, en un programa de televisió de gran audiència als Estats Units com a protesta per els casos d'abusos sexuals sobre infants per part de l'església catòlica. Al cubà li demanaren a la ràdio a veure què trobava d'aquell fet, després d'un breu silenci, Silvio va respondre: si Sinéad ha trossejat una foto del Papa... és perquè devia tenir una foto del Papa. Sinéad O'Connor es va convertir a l'Islam el 2018 i a partir d'aleshores fins a la seva mort, el 26 de juliol passat, el seu nom va ser Shuhada' Sadaqat.
Tenc un record clar i llunyà també d'un altre fet que va ser molt mediàtic i polèmic referit a un altre cantautor, aquesta vegada anglès i de nom artístic Cat Stevens, de nom real Steven Demetre Georgiou, que va assolir grans èxits discogràfics a la dècada dels setanta, segur que coneixeu ‘Father And Son’ o ‘Morning Has Broken’. Tenc el record, dic, del 1977 amb divuit anys, de veure per la televisió un caramull de cintes de casset i discs de vinil seus, estesos i escampats al llarg d'un carrer allà pels Estats Units, i una màquina trepitjadora d'asfaltar enorme que els esclafava davant les mamballetes i cridòria de molts nord-americans. Cat Stevens havia decidit convertir-se a l'Islam, ara amb el nom de Yusuf Islam.
Fa poc vaig visionar una pel·lícula de la que vaig parlar fa uns mesos, Baraka. És un film documental del 1992, centrat en tres aspectes principals, la natura, la religió i la societat humana. Del primer són escenes de paisatges de la terra, del cel o de les estrelles. Del segon diverses manifestacions individuals, de grup o multitudinàries centrades en diferents religions mundials amb un component de creació artística important. Del darrer és una mostra de l'enorme desgavell que provoca i del perill que representa l'espècie humana per a la seva pròpia supervivència i per a la vida a la terra. La impressió que avui em queda d'aquesta pel·lícula, és que la religió forma part per una banda d'una de resposta humana individual a la por de no saber, de no entendre res, de sentir la pròpia vida com un fet absurd, sense explicació i que troba consol en l'acompanyament amb altres sense qüestionar-la. I per altra en una forma política de control de les pròpies comunitats humanes per part del poder i alhora de defensa social, cultural i territorial de diferències irreconciliables amb altres religions i territoris.
Un parell de coses més. Aquests dies l'església catòlica ha celebrat a Lisboa el Dia Mundial de la Joventut. A Portugal, no menys d'uns cinc mil infants van ser víctimes d'abusos sexuals dins l'església des dels anys cinquanta. Joves catòlics espanyols canten a llocs públics el ‘Cara al sol’ i ‘Que te vote Txapote’ exhibint “rojigualdas”
Malestar a l'església per la paròdia de sor Tomasseta en el Much de Sineu: “És una manca de respecte, i com a tal, és menyspreable”.
Si voleu apostatar, és a dir, donar-vos de baixa de la vostra religió a la que estau adscrits voluntària o involuntàriament, ho podeu fer sense que per això vos hàgiu d'apuntar a cap altra, si no voleu. Trobareu prou informació de com fer-ho a internet.
