Festes passades, coques acabades… o una cosa així o semblant. Eleccions passades, promeses sense dur a terme. Tenim uns votants dretans o així han votat. L’esquerra ha fracassat, qualque cosa deu haver passat. Què fan els progres tant de defraudar la gent? Ara qui defraudarà serà la dreta. Els votants de la dreta no volen creure que voten el partit que beneficia els rics. Ja se n’adonaran. Tendran temps per entemer-se’n. Aquí, a les Illes, els empresaris turístics estan ben contents. Saben que s’acabaran les restriccions. No hi haurà màxims turístics. Tornarà a haver-hi rècords i es tendirà a batre’ls. S’acabarà amb la pobresa dialèctica dels mitiners. No ha existit un discurs de Feijoo que no usàs 20 vegades la paraula “sanxisme”. S’acabarà el sanxisme. Acabarem amb el sanxisme. No existeix el PSOE, existeix només el sanxisme. I així una vegada i una altra sense dir res. Idò votau-lo! Llavors tots els escuders de Feijoo venga a repetir que s’ha d’acabar amb el sanxisme. I a les tertúlies el mateix. Venga a empobrir el llenguatge espanyol. N’hi ha que ja han notat millores. N’hi ha que diuen que ja han acabat amb els okupes. Això que encara no han ocupat els seus llocs, però la gent és bona d’engatussar. La persona que explicava que ja s’havia acabat amb els okupes ho deia tot somrient.

El que no diuen és el que s’ha perdut amb els resultats electorals, ja que el president Sánchez s’ha vist empès a convocar eleccions, Ara ja li retreuen que els seus votants, els rics, estaran de vacances i no podran votar i les coes a correus seran quilomètriques. Convocar noves eleccions ha suposat dissoldre les corts generals: el Congrés i el Senat. I això suposa que es paralitzen totes les inciatives legislatives. Més de 60 lleis queden frustrades. Cas que el nou Govern que sorgeixi a partir de les eleccions vulgui dur a terme aquests projectes de llei haurà de començar de zero. Per tant, per ara, desapareixen. Sánchez també haurà de deixar en el tinter algunes de les promeses de les darreres setmanes, com la garantia de l’oblit oncològic o els descomptes per als joves en trens i autobusos.

D’aquestes lleis que no sortiran a la llum, algunes estaven frenades en el Congrés per falta de consens entre les formacions polítiques, però n’hi havia d’altres que es trobaven en la seva etapa final i a punt d’aprovar-se. Entre aquestes darreres hi havia la proposició de llei que afavoria els incentius fiscals del micromecenatge. També la de la prevenció de la tudadissa alimentària, la de serveis d’atenció a la clientela o la creació de l’autoritat del client financer. Ja s’hauria d’haver aprovat en el congrés la llei d’ensenyaments artístics i la convalidació d’un decret amb mesures contra la sequera, que també incloïa la gratuïtat de l’Interrail i el descompte del 90% per als viatges en tren o en bus de joves. Així i tot, s’ha de destacar que una vegada dissoltes les Corts, la Diputació Permanent n’assumeix les funcions, ja que l’organisme pot convalidar decrets llei. També s’ha de dir que hi haurà lleis aprovades pel Consell de Ministres que no podran acabar la seva tramitació. Entre aquestes hi ha la llei de seguretat nacional, la transposició de directives europees per a la lluita contra el frau, la d’equitat del Sistema Nacional de Salut, la llei d’eficiència digital de la Justícia, la del Cinema, la que crea l’Agència Estatal de Salut Pública, la llei de famílies i la del dret a la defensa. També el projecte de reforma constitucional per a sustituir el terme “disminuït” de la Constitució pel de “persona amb discapacitat”.

En matèria econòmica, l’avançament electoral paralitza la tramitació del projecte de llei de Funció Pública que incorporava la creació de les avaluacions de compliment com a incentiu per a premiar els bons resultats. A l’àmbit industrial o laboral destaca l’Estatut del becari, la regulació de la jubilació parcial, la nova tarifa regulada de l’electricitat, la llei de movilitat sostenible i la que establia una prestació per a l’atur per a persones treballadores al sevei de la llar.

També sorgeix la notícia que la gran vencedora per majoria absoluta a Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ja ha pujat un 13% el dinar als menjadors escolars amb el corresponent disgust dels usuaris. Idò… votau-la!!