muy nuboso
  • Màx: 29°
  • Mín: 23°
24°

La intel·ligència

Les úniques botigues on trobem la veritable intel·ligència son els llibres. M’estic referint a la intel·ligència particular, però no egoista. És mal d’explicar. Només els que l’han experimentat ho saben, encara que no sàpiguen com dir-ho. Potser alguns ho saben escriure. Sí, això: els bons assagistes ho saben escriure. I, a més, ho saben encomanar. Son personatges molt singulars els bons assagistes. Majoritàriament son assagistes personals. Exploren la seva persona. No saben explorar res més, ni tampoc els interessa. No els cal res més. Viuen d’ells mateixos, del seu esperit, del seu interior sense límits. De la seva intel·ligència. Algú pot qualificar-los d’egoistes i narcisistes. No ho són.

No ho són perquè s’entreguen generosament als altres. No saben perquè ho fan, però aquesta donació altruista, mitjançant el seu pensament i el seu discurs escrit i en veu alta, els omple de veritat i de joia. Molts d’ells son considerats poetes, trobadors, atletes amateurs, criatures o sants. Però l’únic que son és intel·ligents i res més. Res més, perquè no son conscients de la seva gran riquesa innata. Benaurada i capriciosa intel·ligència!

Fonamentalment, la intel·ligència és la capacitat natural que tenim els homes per assolir la felicitat personal. Jo també ho considero així. Res ni ningú supera la intel·ligència en l’art de viure bé. Els primers filòsofs de l’antiguitat ja ho sabien. L’home fa servir la intel·ligència, encara que sigui sense adonar-se’n, per tenir una vida més feliç i més plena. Tots sabem que la vida és per gaudir-la, per explotar-la, per fer-ne penes i alegries. Ens cal ser intel·ligent per poder-la governar. Cal envoltar-se d’intel·ligència per fer-ho. Cal que ens envoltem de bons amics i bons llibres. De bones persones. La bondat és la intel·ligència suprema. Ho és, perquè no és conscient de que sigui allò que és. La vertadera intel·ligència és així. És la que abandona la realitat i se’n va a viure en un món de fantasia. Al món de Pere Calders, per exemple.

La intel·ligència, si més no en el meu cas, és el resultat -igual que em passa amb aquests comentaris sobre mi mateix-, de fragments que reflexionen sobre la pròpia condició humana. Al cap i a la fi, per a un humà, no existeix res més. Per això ens cal, o individualment a mi em cal, actuar de manera intel·ligent. La intel·ligència ben entesa serveix inicialment per tenir una bona relació amb els altres i amb nosaltres mateixos. Aquesta bona relació ens porta a dos estadis: el de la felicitat i, sobretot, el de la llibertat. Si un home no és lliure no pot ser feliç. El que dona la felicitat no és només l’amor ni l’humor ni la graellada de marisc: és la llibertat. La llibertat ho és tot, però cal ser intel·ligent per fer-ne un bon ús personal i col·lectiu. De retruc, aquesta bona relació la fem servir per aspectes menys importants i de segona mà, com tot el que se’n deriva d’ella: l’art i la música i la literatura i la màgia i la ficció i la pesca amb gambaner i fil de niló.

Com sabeu, com no em canso de repetir-ho, tot el que llegeixo, el que escric, el que penso i el dic, m’ho llegeixo, m’ho escric, m’ho penso i m’ho dic a mi mateix. Tal volta hi ha alguna cosa més? Déu Nostre Senyor em fa l’ullet ara mateix. No sé què vol indicar-me, però jo l’entenc. I això basta. Això és suficient. I això és la intel·ligència.

Deia Jaume Balmes, un pagès de la Plana de Vic, que només la intel·ligència examina la intel·ligència. Li calia afegir que només la intel·ligència pròpia és capaç d’examinar la pròpia intel·ligència. A mi que no m’examini una intel·ligència forastera, aliena, d’Andalusia o de Castella la Nova ni la Vella. Tots hem de patir les nostres contrarietats personals, familiars, polítiques o financeres, per poder esmolar la pròpia intel·ligència. Desitjar l’impossible és propi d’una intel·ligència malalta. Perquè aquest és un altre vessant del mateix tema: si no posseïm una intel·ligència sana no arribarem mai a bon port. Val més prevenir que curar. Val més llegir que gemegar.

Dic sempre que tot el que dic m’ho dic a mi mateix, i m’ho dic en veu alta i en públic. No me n’amago de dir-ho i de publicar-ho, perquè penso que faig bé de compartir-ho, per solidaritat i compromís amb la col·lectiva idiotesa humana, i perquè penso que pot servir de reflexió a algun lector. Tant de bo sigui així. Tant de bo sigui així, perquè a mi la lectura, i la seva mare Literatura, m’han fet despertar molts racons que tenia adormits dins meu que calia conèixer-los i acceptar-los positivament per millorar aquest món que tan sovint ens enfonsa i ens colpeix. Que massa vegades ens entristeix. La llibertat que ens pot proporcionar la intel·ligència mitjançat la ficció i la literatura ens cal valorar-la i posar-la en pràctica a cada instant de la nostra respiració. No em vull retre per pura mandra i peresa. Vull ser lliure i intel·ligent. Vull que la meva vida no sigui tan insubstancial com veig que ho és en general. N’estic fart de tanta mediocritat.

Crec que no hi ha millor prova individual per valorar la pròpia intel·ligència que la que ens posa en una situació de generositat i perill: la d’estimar a Déu sobre totes les coses i als altres com a un mateix. Aquí és on demostrem el nostre nivell superior d’intel·ligència. Això no vol dir que cap de nosaltres l’assoleixi, però intentar aquesta gesta ens hi dirigeix i ens la fa tastar. No hi ha risc més definitiu que el d’estimar. Així ens ho diu el “Llibre”, el gran llibre de llibres que és la Bíblia. De manera molt especial i entenedora, si més no en el meu cas particular, en el Nou Testament. No hi ha prova d’amor més gran que la de donar la vida pels altres. Els que ens hem acostat a ell i l’hem llegit, n’estem convençuts. Aquest és el poder de la lectura. Aquesta es la gran alegria de l’art i de la literatura. Llegir el “Llibre” ens fa intel·ligents i feliços: ens encomana plenitud i relaxació integral.

El fruit de la lectura és aquest: experimentar i viure la benaurança a tots els nivells humans fins a transcendir-los. Sembrar llibres i recollir els seus fruits, i digerir-los sense presses i sense massa pauses, és optar per la millor agricultura interior. La collita sempre recull el cent per u. L’esplet sempre és superior a l’esperat. No hi ha vinya que proporcioni una verema de sorpreses tan abundant com aquesta.

Llegir o morir: segurament no és el millor lema que es pugui gravar al front dels homes, però s’hi acosta. No siguis estúpid i llegeix: un altre lema a tenir sempre present. La intel·ligència et fa bo, bell, ric i generós. Exacte. Si no és així, no és intel·ligència, és un frau. Llegir és ensenyar al món la intel·ligència que portem dins. Llegim perquè som intel·ligents, i som intel·ligents perquè llegim. Llegim perquè no ens acaba d’agradar allò que vivim.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.