S’han complert deu anys del cas Camí, però ningú no sap com ha acabat, si és que ha acabat, ni què, ni quan, esperen per acabar d’acabar-lo. Es més, posaria messions que quasi ningú, a part dels que se’ls va arruïnar la carrera, tampoc no recorda com va començar, ni per què.

Doncs va començar ni més ni pus que ficant a la presó, de sobte, al responsable a les Illes del projecte ‘El Camí’, que era una mena de ruta de pedra en sec, però infinitament més econòmic, amb una càrrega de cultura i país superior, i sense la comèdia de polítics inaugurant trossets de caminoi tota la vida (com que mai no s’acaba sempre queden trossos per inaugurar). Però sens dubte la característica més “perillosa” era que abraçava els Països Catalans. Ara sí que...

El Mundo era l’encarregat de fer-ho més gros que el de Bárcenas, pareixia que celebraven la conquesta de Granada, i és que la víctima s’havia apuntat de cinquè a les llistes electorals del PSM de sa Pobla, que també és mala sort, a l’estat del Dios-patria-rey. Eren els mateixos dies que apareixia ‘M. Rajoy’ a les llistes de Bárcenas, però això, ves per on, a cap jutge no li ha vengut de gust relacionar-ho.

Necessitaven urgentment contrarestar i la millor manera era acusar els contraris: “els altres també roben...” Miquel Ramis, qui com a governador civil havia posat una multa estratosfèrica a un jove que demanava ‘pau’, mentre era el principal especulador amb ses Fontanelles, “després de defensar que tots els partits són iguals... ara que [a la fi!] tots els partits tenen acusats de corrupció, proposava un pacte per a no parlar de corrupció” (dBalears 28.03.2013).

Miquel Ramis no havia dit que, si el PSM havia entrat al club dels acusats, era precisament per una acusació del PP, que havia remenat tots els papers de la conselleria del govern anterior, però misteriosament els documents principals varen estar “desapareguts”, fins que va dimitir l’ex-consellera. Segons havia informat Ultima Hora dos dies abans “Carmen González, decretó el ingreso en prisión provisional comunicada sin fianza del delegado de la asociación PAS-Amics del Camí, vinculado al PSM por apoderarse, presuntamente, de unos 60.000 euros de dinero público a través de expedientes de contratación cuya finalidad era la puesta en marcha de rutas de senderismo cultural. Declaró ante el fiscal anticorrupción Miguel Ángel Subirán el pasado lunes, e ingresó en la cárcel en la madrugada del martes para «evitar la reiteración delictiva y la alteración de pruebas», según el auto judicial. Los delitos que se imputan al coordinador y delegado de PAS-Amics del Camí son malversación de caudales públicos y fraude de subvenciones.”

Després es va saber tots aquest “motius” d’empresonament eren una interpretació desmesurada, si no directament falsos. L’empresonat no havia tocat cap duro d’aquests, ja que les subvencions (per a fer el mateix que la ruta de a pedra en sec, però a preu de jornalera), si de cas anirien directament l’associació, que sembla més d’escoltisme que de comissionistes. La tasca d’aquell senyor era recaptar informació i senyalitzar els camins, aleshores això de «evitar la reiteración delictiva y la alteración de pruebas» devia esser copiat-aferrat d’un cas PP, a part de la necessitat imperiosa de ficar a la presó algú del PSM, que per a més befa i escarni, el vincle “tan important i mereixedor de presó” PSM-El Camí, era que la víctima anava de cinquè a una llista de poble.

Una curiositat estranya a part és que en aquell moment El Camí estava senyalitzant el camí vell de Puigpunyent, que deu anys després a la conselleria encara no saben per on han de prendre, tot i què cada un parell d’anys diuen als periodistes que estan a punt d’inaugurar-lo. El Camí és una institució que ha continuat funcionant amb normalitat absoluta a la resta dels Països Catalans. Això és el que, de tan espavilats que eren, “rastreaba la policia”: (https://www.elcami.cat/noticies).

El calumniat d’haver-se embutxacat 60.000 euros en va haver de pagar 12.000, que no tenia, per a l’advocat, per a la qual cosa amics i coneguts de sa Pobla varen haver d’organitzar actes per a recaptar fons (foto de capçalera).

El fiscal Subirán, efectivament, és el que ara és jutjat ell, per ficar la pota amb el cas Cursac, contra el PSM... encara s’obriran més casos.

Com que el PSM s’havia proclamat molt estricte contra la corrupció, Maria Lluïsa Mascaró, com a (ex) consellera presumptament responsable va dimitir: a la fi s’havia aconseguit: “ja eren tots iguals”, ja tots el partits amb escons tenien regidors dimitits per acusacions de corrupció. El problema és que Mascaró encara no ha estat jutjada, deu anys després. Miquel Ensenyat i altres també foren imputats, segurament per a que quedàs clar que tots eren iguals, però quan la pena del telenotícies es va esbravar els varen desimputar.

Això era abans del cas Catalunya i de saber de les clavegueres de l’estat, el rei i els jutges eren considerats com a angelets de Déu i la gent es creia tot el que deien els del poders a través d’El Mundo. La gent normal no sospitava que jutges poguessin fer la feina bruta del PP. Joan Riera, aleshores col·laborador de dBalears (època en paper, 30.03.2013), ho veia bastant més clar i ho contava així:

“El PP ha patit un enfilall inacabable d’escàndols el darrer lustre... Els moviments dins l’actual Consell, governat pel PP, per enganxar nacionalistes... han mirat tot tipus de perfelans... i la resposta, de moment, ha estat aquest afer d’El Camí. L’obsessió dels populars i els mitjans que els donen suport és frenar el nacionalisme. La jugada ve de lluny i mira molt enfora. L’objectiu final és la recentralització... L’ala més dretana del PP està en plena efervescència. L’onada de reaccionarisme que ens ve a sobre té front judicial lligat a la corrupció”.