algo de nubes
  • Màx: 10.86°
  • Mín: 7.86°

Només vull caminar, i no és fàcil

Recuper la denominació que identificà originalment — en castellà— un violent llargmetratge l'any 2008, una mena de segona part de la crua pel·lícula on, tretze anys abans, Agustín Díaz Yanes dibuixà diferents tipus de violència contra les dones: «Ningú parlarà de nosaltres quan hàgim mort». Aquesta violència, associada al predicat del títol, la podem traslladar substantivament al nostre dia a dia, projectant-la a un cúmul d'incòmodes situacions que es donen amb facilitat quan només volem caminar. Parlam en aquest cas d’incidents «menors», produïts a l'espai públic, però que ens trasbalsen. Tal vegada el concepte que més s'acosta per a definir-ho és la violència ambiental.

L'espai públic té diferents funcions i usos. El transport motoritzat seria una de les activitats principals i potencialment més agressives sobre les persones i el medi ambient. Resumint-ho molt podem dir que la mobilitat sostenible, en la recerca del benefici comú, pretén minorar aquest impacte actuant globalment sobre tots els ítems. Avançar en l'electrificació dels mitjans de transport en seria una de les estratègies, i la potenciació dels patinets (VMP), una acció ben concreta. Aquesta nova forma de desplaçament té, en positiu, un enorme potencial, és cert. Però no ho és menys que la seva funcionalitat, el seu preu assequible i la manca de requisits per a la conducció han contribuït a una proliferació exponencialment descontrolada.

Convertits, els patinets, en un veritable fenomen urbà, l'Administració no ha sabut —o no ha volgut— reaccionar a temps, i l'espai públic s'ha vist envaït per aquests nous vehicles. A remolc s'estan improvisant normatives municipals que, fruit de les competències urbanes en trànsit i sense que existeixi una normativa bàsica estatal amb garanties, afavoreix la confusió dels usuaris. En passar un torrent que separi un terme municipal, ens pot variar la norma. Vull dir que cada poble pot tenir, o no, la seva ordenança de circulació.

Un grup nombrós d'usuaris dels VMP són vianants, ara motoritzats. Apareix l'anarquia entelada propiciada pel canvi de rol que es limita al vehicle, però no a l'espai. És a dir, en lloc de caminar per la voravia, massa sovint, s'hi desplacen amb patinet amb total impunitat. Aquesta conducta inapropiada es pot revestir, a més, d'incivisme indiferent pel perill o per lesions causades als vianants. La situació no és per fer broma: moltes persones tenen, tenim, por de caminar pels llocs reservats als vianants, i sembla com si reclamar-ho anàs en contra de la nova mobilitat. Res més enfora de la realitat, emperò. Parafrasejant l'encertat lema: «Renovables, Sí. Així no», podríem dir també «Patinets, Sí. Així No».

No podem esperar més. Les autoritats han de reconèixer la magnitud del problema i actuar decididament i urgentment per retornar les voreres als vianants. Els qui ens posen en perill circulant-hi han de deixar de fer-ho, i l'Administració té l'obligació de facilitar espais segurs a la calçada per als VMP i les bicicletes. Hi ha accions que tendrien una visualització immediata, com ara augmentar la vigilància policial damunt les voravies, actuar a Palma als carrils bici de la plaça Espanya i carrer Blanquerna, i començar a eliminar les desenes de quilòmetres de carril bici integrats a les voreres. Seria una bona forma de començar, tot és qüestió de posar-s'hi. I d'una mica de voluntat política, és clar.

D'altra banda, la dotació d'una partida d'un milió d'euros promoguda pel Govern per fomentar l'adquisició de patinets i bicicletes elèctriques és una molt mala notícia pel que fa als patinets. Està anunciada una reforma legal que homologarà el registre, les condicions tècniques i l'assegurança amb garanties dels VMP. Nogensmenys, els vehicles en circulació tendran una moratòria d’un parell d’anys per regularitzar la seva situació... Aquesta subvenció —100% electoralista— contribuirà a farcir els carrers —encara més— de VMP al·lega’ls. La idea, si s'hagués aplicat a partir de la nova normativa, no és dolenta. Amb voluntat política, també, es podria congelar.

Si algun candidat electoral de qualque partit polític ha arribat fins aquí, estaria bé que en prengués nota. Ells i elles també es poden veure perjudicats per les noves condicions ambientals creades: són vianants i tenen infants o persones majors que sovint no poden realitzar amb tranquil·litat el desplaçament més sostenible que existeix: caminar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per segur, fa 12 mesos
Si tú, y yo, tuviésemos 20 años, seguro que iríamos en patins. Seguro.
Independientemente de lo dicho, falta añadir que la ciudad ha estado "gobernada" por un tal Hila al que, ni siquiera, se le puede endosar el título "del peor alcalde de la ciudad". Ni eso.
Un alcalde emboscado, desaparecido, sin saber si ha hecho algo, bueno o malo. Una sombra.
A ver si lo despedimos con viento fresco. Y el que venga, sea capaz de poner orden en los patinadores, que son un escandalo y un peligro para todos. Cosa que si es para ellos, me importa un pimiento. O menos.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente