La pregunta va sorprendre Maria Magdalena Gelabert: creus que la inabastable font d’informació que suposa un confessionari influí en mossèn Alcover a l'hora de redactar l’Aplec de Rondalles Mallorquines? Després de repensar-s'hi, la ponent va respondre que no. Basà la resposta en l'enorme capacitat d’aquell home —abstret d’altres comeses—per centrar-se en el que feia. D’altra banda -afirmà na Magdalena- en tenia tantes en marxa que no devia trobar gaire temps per confessar.
Homes per la Igualtat-Mallorca (HxI) organitzà a l’espai Suscultura de Palma el quart dissabte d’abril, vespra de Sant Jordi, un acte que, dins el nostre programa «Els vermuts d’HxI», pretenia unificar d’alguna manera la literatura amb la igualtat. La doctora en llengua i literatura catalanes Maria Magdalena Gelabert i Miró, desplegà —altruistament i brillantment— la nostra activitat. La proposta divulgativa va tenir com a punt de partida la seva tesi doctoral: «La figura de la dona a l'Aplec de Rondalles Mallorquines d'Antoni M. Alcover». I elegí el següent títol, per a la seva exposició: 'Les dones de les Rondalles Mallorquines, un exemple per a la societat d'avui?
Aviat es va fer palesa la devoció que la ponent professa a Antoni Maria Alcover. Tot i que deixà una porta oberta al punt de foscor que té qualsevol ésser humà, no va estalviar admiració envers aquell home, atès l’immens pes específic que ha suposat per a la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra literatura. No debades l'Institut d'Estudis Catalans i el Diccionari Català-Valencià-Balear planejaren durant tota la dissertació. Gelabert arribà al punt de considerar l’Aplec com un dels grans clàssics de la literatura catalana.
Pel que fa a l’Aplec, la doctora afirmà així mateix que Alcover no es limità a reproduir les versions de les persones amb qui parlà (137 homes i 89 dones), sinó que, com altres rondallistes (en aquest punt l’arribà a comparar amb els germans Grimm), elaborà la seva pròpia versió, ja fos afegint text o unificant relats. Aquesta narrativa personal és la que Jaume Guiscafrè, autor, junt amb Josep A. Grimalt de l'Edició Crítica de les Rondalles, defineix com a «rondalles d’autor».
La tesi doctoral de Gelabert comporta una exhaustiva anàlisi quantitativa on el paper de les dones apareix —numèricament— minimitzat, però que li permet alhora establir una fonamental i qualitativa participació femenina. Dins un context social molt tradicionalista, menys nombroses, però poderoses, intel·ligents i llestes, «han cercat estratègies per sobreviure amb dignitat». Fins i tot parlà de l’existència d'un «substrat d’antics matriarcats». Tot i això, als distints focus de mesura apareix una majoria de persones sense identificar, fet que fa possible visualitzar el sexe o l'edat que cadascú trobi més adient a la lectura. De les 433 rondalles estudiades assenyalà que en tres d’elles hi havia violència de gènere de forma explícita. Pel que fa als infants, pel que fa a les situacions de violència o desgràcia en general que hi apareixen, siguin explícites o metafòriques, significà que representen d’alguna manera una aproximació a la vida on tot no és color de rosa, ni prop fer-hi. Tot el que passa a les rondalles, de fet, pot esdevenir-se.
No hi ha color sense matisos; per tant, ja em disculpareu la gosadia d'abordar un tema d’un nivell científic tan elevat... Les meves paraules només han volgut posar en valor l'excel·lent intervenció i els coneixements de M. Magdalena Gelabert. Per tant, si vos sembla, acabaré l’article amb les paraules que podeu trobar a la pàgina 505 de la seva obra, accessible a Internet:
«En algunes rondalles es demostra que no hi ha objeccions possibles a la superioritat intel·lectual de determinades dones i l'opció correcta, per part del marit i de la resta de persones que conviuen amb elles o que es troben en el seu marc d'acció, és creure el que diuen i fer les coses segons les seves instruccions. Sovint les dones intel·ligents superen els homes intel·ligents, per això elles solen tenir la darrera paraula, la definitiva».
Moltes gràcies per tot plegat, Magdalena!
