Adesiara apareixen veus, i entre elles de gent ben moderada i culta, opinant que l’Església s’hauria de modernitzar. Una mena d’Església XXI, per entendre’ns, ço que vol dir que no ho és, precisament perquè s’associa a cosa decimonònica, per no anar més enrera. Altres opinen que l’encaix és impossible, a part que no hi ha capellans joves. De fet si féssim una desconstrucció dels components de l’Església (per exemple... missa, pecats, discurs sexual...) i en féssim una diagnosi XXI, ben pocs aprovarien.

L’exemple més recent és el rebombori creat per la paròdia sobre la Virgen del Rocío, de l’Està passant de TV3, que per despistar els meus contraris aclariré que a mi personalment no m’ha agradat i pens que sí, que s’ha ultrapassat la línia de l’humor, però el que a mi m’agrada no és el tema. Sí que ho és, ja que, per acabar-ho de compondre, també varen parodiar la Moreneta, que algú hagi proposat una mena d’assemblea de marededeus, on podrien dir la seva dels límits de l’humor. Això sí que ja és del tot irresoluble: quantes marededéus hi ha? En principi una, però cada mes se’n celebren unes quantes, a part que, com és veu ben clar a primera vista, la Virgen del Rocío i la Moreneta no s’assemblen de res.

El tema central han estat els tan al·ludits límits de l’humor: Qui els posa? Amb quin criteris? Contra Catalunya val tot? Contra el rei vas a la presó? Això a quin criteri d’un estat modern obeeix? Els andalusos poden cremar Puigdemont com un bujot, poden cantar A por ellos, els del PP poden dir que a les escoles catalanes es prohibeix anar a pixar els nins que parlen castellà. El president del PP d’Andalusia pot fer rebaixes fiscals als empresaris que reneguin de Catalunya, o desertitzar Doñana i donar la culpa als que no el voten. Els catalans no es poden riure de la Virgen del Rocío... Ho heu endevinat: això no té cap gràcia. Que l’Església ha fet cremar gent durant segles, té gràcia? Explicació divina? Se’n pot fer un acudit? Se’n pot parlar?

De Pàtria... la resultant de la guerra de Franco, la de colonitzar Amèrica, la del Real Madrid, i d’aquí no en sortim: per reial, per madriditis, i per dallons. S’acaba muntar un vídeo on diuen que l’equip de futbol del règim fou el Barça, el que faltava. Imposar els toros i fer-te pagar l’AVE és patriotisme, mentre l’escola en català és adoctrinar, diuen, i si no ens entenem treuen la guàrdia civil a pegar hòsties, “Por España”. Encara haurem de donar gràcies que no hagin tret els tancs, i per l’assassinat de Companys, o d’un president del Barça, encara els haurem de perdonar perquè no sabien què feien. Dir que Barcelona s’ha de bombardejar cada 50 anys, fa gràcia? A qui?

Però la cirera la posa el rei, o els reis, que ja per acabar de fer el duro, o que te’l prenguin, en tenim dos: un exiliat a Abu Dhabi, seguint l'estela dels Borbons, que finalment es tractava de tenir el domicili fiscal allà, per a no passar comptes aquí. Diuen els entesos que per això cal estar nacionalitzat allà, precisament a una dictadura en nom d’Al·là, que tota la vida ens l’han pintat com a l’enemic íntim de Déu.

I per altra banda el rei Trist d’aquí, que no pot posar les cabeçades al d’allà, i no té ni la meitat de gràcia de quan el d’allà era aquí. Aquell era el rei de les rondalles que havia duit la democràcia, i entre banyes i comissions feia gràcia a tothom, o això deien els diaris de Madrid, inclosos els fins aleshores republicans del PSOE. El d’ara d’aquí no té gràcia per a res, sort que ja s’ha trobat un PSOE que somiava pactar amb els fatxes de Ciudadanos, i de tan fatxes que eren, i els altres ni te dic, que li han deixat tot l’espai dit de centre. Però el Rei continua trist, què li passa al senyor Rei? Darrerament pareix que li hagin posat un coach per acostar-lo un poquet als súbdits. L’altre dia li varen fer tocar un tamboret, i ara la premsa pot parlar d’això, a veure si ens oblidam de la tan reclamada transparència reial, que no real.

Més enrevessat encara, els dos reis, pare i fill, ni es parlen, és imminent a repetició del viatge de Sanxenxo, però sense anar a visitar a família, només és per a veure els amiguets del Bribón.

En resum: “Dios-patria-dos reyes” unitat i exemplaritat, amb la pallassa Ayuso insultant els que no s’ho creuen o no la voten.

Ja m’ho deia l’oncle capellà: “Res ja no és el que era, de fet, mai no ho va esser”.