Doncs, què vos volia dir jo?

Què? Com ho duis? Perquè jo duc una moixa mental que pa què. Entre que no sé quin dia és, hem estat fent radioprogramació, anat de festes d’aniversari (d’altri) i fent d’acompanyant de persones humanes, no sé no on som parat. Mentre feia tot això, provava de trobar un tema del què xerrar-vos i, sa veritat, és que no em decidesc. Havia pensat per un moment contar-vos del meu germà i de la pell tan fina que té per estar tan ben integrat dins l’heteropatriarcat (qualsevol diria que s’hi sent ben protegit, com a cases). Després de donar-li unes voltes vaig desestimar la idea. Podria xerrar de com la fundació aquella d’extrema dreta està constituïda només per denunciar polacos i defensar l’honor de les teresetes, en lloc de fer net a ca seva i acabar amb l’abús de menors per part de l’Església, però clar, recordau que: «Simi no mata simi» que digué en Koba. Millor no, hi ha altra gent que ho ja ho ha explicat molt millor que jo. Després d’una estona se m’encengué la bombeta. Ja ho sé. Puc xerrar de com, quan vaig a locals públics buits i cerc el lloc més allunyat i tranquil, enfora de tot i de tothom, sempre, sempre, la primera taula que s’ocupa és la que tenc més a prop. Podria fer una correlació de percentatges per calcular les probabilitats perquè això passi: Un 53 % si és una parella comuna, +15 % si parlen cridant, +20 % si venen amb un bebè plorador o un ca gros i +7 % si puden a mort. No, millor que això ho deixi per un altre dia, és un tema massa fava. I si xerrés de la por que ens fa aquesta cosa de les intel·ligències artificials perquè pensam que ens llevaran la feina, però en el fons ens és igual que inundin les xarxes de fems digital? Podria enllaçar-ho amb el fet que ens preocupa més un nu a la pantalla que tot el missatge masclista, racista i classista de base que no es qüestiona i que acceptam com Lo Normal. No. Crec que massa dens i eteri a la vegada. Quina dicotomia més rara.