Jaume Pla Forteza

Sa Pobla 'Noir'

Jaume Pla Forteza05/04/23 13:37

El grinyol metàl·lic del pern quan girava avançà el so impactant del cruixit d'ossos del coll de l'ajusticiat. Les vèrtebres cervicals, la medul·la seccionada i el darrer alè del condemnat te'ls havies d'imaginar. L’olor de la por i de la impotència sí que arribà al públic. El traspassat mitjançant infaust garrot vil, de nom Bernat, fou el protagonista principal de l'Execució, obra teatral amb guió de Francesc Gost i producció de Pere Perelló Payeras. En feren lectura dramatitzada joves actrius i actors de l'Escola de Teatre de Sa Pobla dijous passat a l'antiga Clínica de cas Paraire. Aquesta escenificació, tancada amb un llarg aplaudiment, obrí la segona edició de Collita Negra, proposta cultural de l'Ajuntament per acostar-se a la «negror» literària amb ulleres pobleres.

La peça està inspirada en esfereïdors fets reals ocorreguts a la tardor de l'any 1864 al poble. Els detalls: un parricidi envoltat d'existències terribles fou documentat l’any 1924 a la revista Sa Marjal. El soterrani de la clínica fou la localització idònia per a la representació, on nombrosos espectadors gaudiren de l'espectacle teatral amb acompanyament musical i audiovisual.

La sobrietat de la posada en escena, les actuacions, altres efectes audiovisuals, la foscor material i immaterial i l'acompanyament musical generaren un marc propiciador per escenificar l'execució d'en Bernat, com a càstig per haver matat son pare. «Tot plegat, sota l'ombra sinistra del botxí que executa en nom de Déu i dels homes amb poder, la més terrible de les infàmies» és una de les explicacions del guió. L’autor, en una lectura inicial fora d'escena, ha establert el paral·lelisme de sang amb una altra execució a garrot: la de Salvador Puig Antich.

Amb la generositat habitual, m'arriba el text complet de l'obra, del qual, en el que comença a ser una constant, recoman l’edició i difusió. Albirada la meva «connivència», em ve al cap Rafel, un company pres que no demana clemència, perquè assegura que no en té cap motiu. Deu ser per això que no em puc estar de recollir un parell de detalls de l’Execució. El primer: la resposta que dona Bernat al mossèn quan li proposa que demani perdó: «I a mi, per què m'he de fer perdonar?». El segon: Bernat torna a dir, conversant amb el jutge: «No vos vull ofendre, senyoria, però no tenc cap fe en la justícia, ni en la humana ni en la divina».