Setmana estranya i divertida. Les mosques vironeres d’aquí i d’allà s’ho deuen haver passat bomba. Tanta vellesca, tanta beneitura, tanta ignorància… El savi Tamames va aguantar estoicament tot el que li va venir a sobre. Si es va penedir del que havia acceptat, no ho reconeixerà mai. Molta gent però, pensa que sí que es va equivocar. L’amistat no obliga a tant. Tantes hores i tantes paraules per aconseguir un sol vot, a part dels que ja tenien assegurats. El més contradictori sempre és el final. Tots creuen o diuen que han guanyat. El govern perquè ha aturat la moció de censura. El PP perquè ha deixat el seu cap al marge, argumentant que no valia la pena actuar en aquest circ, i el partit perdedor, el promotor de la censura, perquè s’ha vist que existien i n’han pogut convèncer uns quants més, perquè a les properes eleccions volen augmentar els vots. La realitat, però, és caparruda. La gent ja no actua com un babau, no hi ha tanta gent beneita. El savi procurava fer esmenar algunes errades del partit que el presentava. Si li havien fet alguna pregunta en aquest sentit, ell manifestava que el partit ja s’ho estava plantejant i que modificarien el seu punt de vista en algun sentit com el de la violència de gènere. Valenta ingenuïtat. Vuit milions de persones s’interessaven del que passava en el Congrés de Diputats, en canvi, el Sr. Feijoo, per aquí i per allà, fugint d’estudi, sense interessar-li aparentment res del que estaven pendents gran part dels votants. Aviat s’haurà de comprovar si la gent ha fet els deures i s’ha alliberat de la beneiteria, de les mentides persuasòries, de les menjades de “coco”. El cap del PP no s’atura de fer el ridícul ni de demostrar la seva mala bava. La darrera que ha fet, si no n’ha fetes més ja, ha estat anar-se’n a Europa, a la UE, a criticar el pla de pensions que volen posar en marxa els partits en el Govern, un pla que intenta salvar-les perquè no desapareguin. Després ha dit que el pla bo és el de Macron, aquest que aconsegueix aixecar tot França en contra. Sembla que cerca que Sánchez en proposi un d’igual, a veure si els aldarulls arriben aquí. Sembla que aquest home seria capaç d’animar a incendiar Madrid, si això li havia d’aconseguir vots. La seva beneitura la demostra quan va a la Comissió europea a denunciar aquest pla, pla que ha estat aprovat per aquesta Comissió. Pobre home! Sembla que cerca acabar com Casado.
La notícia que contaré a continuació va ocórrer diumenge passat, dia en què varen jugar a futbol el Barça i el Madrid. Va passar a les onze i mitja de la nit una vegada que havia acabat el partit. I el lloc era el pàrquing Indigo Car Berlín del carrer Numància, se suposa que al costat de l’estadi. Una persona es disposava a abonar al caixer del pàrquing la quantitat corresponent al temps que havia estat allà aparcat, però el lector no funcionava, no llegia bé el tiquet. Per tant, l’usuari va clicar a l’intèrfon per demanar ajuda per poder solucionar el problema i sortir de l’aparcament i aquesta va ser la conversa que va tenir:
- Hola. No em funciona el tiquet, diu que és il·legible.
- Ella (dona amb accent sud-americà): Dime tu matrícula.
- Jo: Vuit, Nou…
- Ella: Què me lo digas en castellano, coño!
- Jo: Jo parlo en català. Repeteixo: Vuit, Nou….
- Ella: Ah sí? Pues ahí te vas a quedar (i seguidament em va penjar l’intèrfon)
Davant l'actitud hostil d'aquesta treballadora del pàrquing, l’usuari va decidir bloquejar la sortida del pàrquing amb el seu cotxe, provocant una cua de vehicles. Un altre empleat va adreçar-se-li des de l'intèrfon per preguntar-li què hi feia allí, i els hi va explicar la situació, i que ell "la matrícula la diria en català, que cercassin algú que l’entengués. Finalment, aquesta mateixa persona (també sud-americana) li va agafar la matrícula de mala gana, va pagar i així acabà la història. Si tothom es mantengués en la seva llengua, en català, casos com aquest n’hi hauria a cabassos.
El departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya de Laura Vilagrà no ha tengut altra idea que externalitzar la vigilància de les proves d’accés al Cos de Funcionaris de la Generalitat. Ho ha passat a una empresa madrilenya. Aquesta broma costa un milió i mig d’euros. Són els mateixos que es queixen que algunes empreses se’n vagin a Madrid, quan ells van a cercar-les allà. I he pogut llegir el contracte administratiu que ho indica. No l’he volgut posar a l’article, perquè hagués resultat massa llarg, però don fe que existeix.
