algo de nubes
  • Màx: 17.06°
  • Mín: 7.61°
17°

Na Burguesa foradada, les coves

Dir que na Burguesa és tot un forat pot esser una exageració, o no. Tot depèn del que entenguem per exageració. Els experts diuen que s’hi ha catalogat més de 400 coves, o sigui que de densitat deu esser el màxim. Sí que és evident que no tenen l’espectacularitat de les coves més turístiques de llevant, tot i què les de Gènova s’hi assemblen, però sens dubte per proximitat a Ciutat ha estat un dels redols més ben estudiats.

Sens dubte ja se’n varen aprofitar els primers habitants de l’Illa, tal vegada en la primera fase d’això que podien agafar un miotragus sense córrer gaire i menjar-se’l. Allò sí que devia esser el paradís, però no podia durar gaire, ni més ni pus fins que el miotragus es va extingir. Si de tot el que és més fàcil se n’abusa... Després degueren posar-se a cremar a les totes per a les guardes convencionals de cabres i ovelles. D’aquella fase poc n’ha quedat, ja que les successives reutilitzacions de les coves han fet desaparèixer els vestigis anteriors.

L’excepció, i segurament el cas més extraordinari deu esser el de la cova de Son Boronat, que era d’enterrament i situada en un penya-segat que cal fer escalada per arribar-hi. Per això un cop abandonat ningú no hi va tornar fins a temps recent i s’hi pogueren trobar fins i tot els taüts.

Durant els segles d’història més apropada l’aprofitament de na Burguesa ha estat prou marginal, ja que fins i tot les rotes que s’hi poden veure són ben poques, i algunes que ja no es veuen fan calfreds només pensar que algú pogués sobreviure cavant per allà. Fora d’això només queda la supervivència encara més primària: caça, ramaderia molt extensiva, calç i guix, a més de les indústries extractives de tot, pedra tota sola si no hi ha res més. Així amb les coves com a aixopluc encara tenien per triar, fins al punt que, per contrast, o en conseqüència, de porxos i barraques n’hi ha una densitat baixíssima.

El que més crida l’atenció és la manca quasi total d’aljubs sobretot tenint en compte que les fonts són molt escasses i sempre a la part de baix. Fins i tot amb això les coves supliren aquest servei, poques naturalment, ja que els degotissos aprofitables són escassos, però aprofitats al màxim. N’hi ha que en diuen ‘ser més llestos que la fam’, en realitat la supervivència extrema. Una partida de coves foren adaptades per a aquesta finalitat, la majoria pels voltants del coll des Pastors (una mena de cruïlla central).

El cas més típic i aclaridor deu esser la cova des Ribellet, que evidentment es tractava de col·locar un recipient on hi hagués un degotís, cosa que també es va fer a la cova des Pastors (just davall el coll) i alguna altra. En el cas de la cova de ses Pasteretes (que dona nom a la serreta... veïnada?), pareix esser que es feren una sèrie de coconets escalonats que aprofitarien l’escorrentia quan plovia. Però el cas més inversemblant és l’avenc des Llac, normalment dit ‘cova’, tot i què és inaccessible sense medis artificials, aleshores és tot un misteri com s’hi ficaren els nostres repadrins per construir-hi allà també unes pasteretes aprofitables.

A la mineria devem algunes de les troballes més famoses, com foren les coves des Màrmol, ara segurament la “d’entrada” més espectacular (part davall el mirador de n’Alçamora, foto de capçalera), i a l’altra punta (pel cementiri de la Vileta, però tancades) les coves del Pilar. Amb aquestes, entre una urbanització que s’estava promocionant (Pinar Parc), i un altre intent de poder-hi fer visites turístiques, durant uns anys s’hi organitzaren pancaritats.

Per a no perdre’ns més, entre tanta cova i tanta serra, ens pot donar una idea el mapa que reproduïm a baix (mapcarta.com), tot i que cal advertir que per trobar una cova és molt millor que ens hi acompanyi algú que ja hi ha estat, i si no arreplegar el màxim d’informació possible, que moltes vegades encara no basta. Dues que sí es troben de camí, si s’ha endevinat el camí correcte, són la cova d’en Domingo, petita però amb una “columnata” espectacular, i sa Covota, davall es puig Gros (foto a baix), que estava protegida per la vegetació, però ara amb un tallafocs l’han deixada a punt per a que s’hi pugui caure, així que compte! Molt de compte amb les coves, on molt rarament s’hi pot caminar amb normalitat, si no hi estam entrenats, el més sensat i segur és contemplar l’entrada. Grufar per dins és una mena d’esport especial que es diu espeleologia.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.