nubes
  • Màx: 17.23°
  • Mín: 11.35°
14°

No anam bé

La definició del terme “transició” que m'agrada especialment és aquella que defineix el mot com a procés que no sols apunta a un horitzó, a un escenari futur, sinó que també assenyala l’origen del qual es parteix i que es vol deixar enrere. Definir una transició és, per tant, construir un dels possibles camins pel canvi.

En el món de la conservació mediambiental i de l'economia ecològica el concepte de transició apareix en els anys 70 del segle passat. Va ser molt important per a la seva relativa popularització el famós informe “Els límits del creixement” (1972) que insistia en la necessitat d'una “transició” des d'un model de creixement (sense límit) a un d'equilibri. L’informe va posar sobre la taula els riscos ecològics induïts pel creixement econòmic i demogràfic.

A hores d’ara, en plena triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, espais naturals) i de baixada estructural dels estàndards de qualitat de vida d’amplíssimes capes de la societat europea, la necessitat de transitar és una tasca inajornable. Mallorca –i el conjunt de les Illes Balears i Pitiüses- hauria de ser a hores d'ara una societat amb una economia, un instrumental de cohesió social, un mercat laboral, una agenda ecològica... que transités cap a un nou paradigma economicosocial. No posar en marxa aquest procés transicional és hipotecar a curt termini el nostre benestar, i, alhora, una hipoteca pel futur de les joves generacions.

Si no van associats a un procés de transició de l'actual model de creixement, és a dir, de l'actual model balear d'inserció a l'economia global, expressions com ara sostenibilitat, circularitat, model regeneratiu, etc. no són altra cosa que subterfugis semàntics que defineixen la perpetuació d’allò que hi ha: Monocultiu turístic, descohesió social (la crisi d’habitatge és un factor medul·lar en el greu trontollament de la nostra cohesió social), saturació demogràfica, turistificació a balquena que, i això és molt important, furta a les persones residents qualsevol horitzó raonablement plausible de qualitat vida, precarietats vitals (laborals, socials)...

Per tot plegat té tanta impotència que el Fòrum de la Societat Civil presentés la setmana passada el primer dels informes de l’evolució de les transicions. En aquesta primera entrega els indicadors presentats fan referència a la “Transició social”, i les conclusions del Fòrum són contundents: i) “les dades d’evolució observades pel que fa a la població i al mercat laboral mostren que s’està donant continuïtat al patró històric per altres sortides de crisis econòmiques i turístiques: més activitat turística, més mà d’obra estrangera i més pressió humana sobre el medi ambient. És el camí del model insostenible que ja coneixem”. ii) vulnerabilitat i habitatge encara són assignatures pendents d’iniciar qualsevol transició.

Tornant a l’inici d’aquestes ratlles: Si emprendre una transició és construir un dels possibles camins de canvi, hom diria que ho tenim tot per fer. És més, les notícies de la fira turística de Berlín (ITB) de més Tot Inclòs i reducció de la duració de la ja baixa estada dels turistes alemanys, és afegir aigua al banyat. Sense embuts: No anem bé.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa dervers d'un any
Anam empitjorant, així de clar
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente