Setmana del 8 de març. Setmana del Dia Internacional de les Dones. Dies en què es parla de bretxes de gènere en tots els àmbits de la vida social, i en els que la denúncia de les bretxes de gènere en l'àmbit dels treballs i de la protecció social té un merescut protagonisme. La realitat és tossuda: entorn de la qüestió sociolaboral, la distància entre la igualtat formal o legal i la igualtat real entre dones i homes és molt palesa. Ho és tant que, tan sols aquesta realitat, justificaria la mobilització del 8 de març.
Els sindicats ja ho han fet, i és de suposar que la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, i entitats socials ens presentin les diferències de gènere a les Illes Balears en matèries, com ara, taxa d'activitat, temporalitat i parcialitat laboral, salari, etc. No obstant això, posaria messions que algunes de les bretxes realment existents passaran més inadvertides, o, senzillament, continuaran invisibilitzades.
A tall d'exemple: i) Segons les darreres dades de l'Agència Tributària (exercici fiscal de 2021) la pobresa laboral extrema (persones amb un ingrés salarial inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI)) afecta el 21% del total de dones assalariades, mentre que tot just afecta al 17% dels homes. ii) La pobresa de la gent gran: També amb les darreres dades de l'Agència Tributària ens permet saber que, del total de persones que cobren una pensió inferior al SMI, el 61% són dones. iii) Les dades mitjanes de l'EPA-INE ens indiquen que les dones són majoritàries, amb el 52%, en el col·lectiu de persones assalariades amb una antiguitat inferior a un any en el contracte laboral. És a dir, existeix una bretxa de gènere pel que fa a la intensitat de la precarietat laboral. iiii) Del total de prestacions de la Seguretat Social per a 'excedències per a cura de familiars durant 2022, el 65,5% van ser sol·licitades per dones!
Ara bé, n'hi ha de bretxes de gènere en l'àmbit sociolaboral que, per la manca de dades, són autèntics angles morts. En posaré dos exemples: El recent reconeixement del dret a la prestació per desocupació a les treballadores de la llar ha sigut una transposició incompleta del Conveni número 189 de l'OIT, sobre condicions relatives al treball decent per als treballadors i treballadores del servei domèstic. Entre altres mancances, cal destacar que, perquè les treballadores cobrin l'atur complet, hauran de passar altres cinc anys cotitzant interrompudament, i el seu acomiadament encara té molt de lliure i barat (més lliure i barat que el ja arbitrari, i, econòmicament no dissuasiu per a qui acomiada, i zero restauratiu per a qui es acomiadat dels altres sectors). Es manté, pel fet de ser un sector absolutament feminitzat, una brutal bretxa de gènere que convindria quantificar amb dades ara no disponibles.
L'altre exemple és el de les treballadores de la neteja en el lloguer turístic. La invisibilitat de les condicions de treball i de seguretat social d'aquestes dones és sagnant. Cal posar llum a aquesta foscor que put a bretxa de gènere associada a explotació laboral!
Amb tot, en aquest 8 de març no són aquestes les bretxes que em neguitegen més. Ho són les que poden dificultar que s'acabi, més d'hora que tard, la no igualtat real entre dones i homes. Malauradament, aquestes bretxes són prou visibles.
L'antropòloga feminista, Rita Segato, sol fer una estupenda defensa dels "feminismes". Sí, amb s final! Segato -que, per cert, farà una conferència l'horabaixa d'aquest 8 de març a Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma- fa temps que sosté brillantment que el pluralisme és el que li dona força al moviment. Si es lleva la s, revifa el patriarcat!
