Crec que era el dia que vàrem anar a veure Bros al cine, i se sentien les explosions de la pel·lícula del costat, que recordí la tendència de les sales de projectar cada cop més obres que no m’interessen. Cosa que ens passa perquè em deixat d’anar a veure films d’autor i d’aquells que no són beneitures sobreexplicades i, clar, els Normals junt amb els pesats s’han fet amb el lloc convertint-ho en un espai hostil (gent que xerra, mira el mòbil, fa renou, menja amb la boca oberta, perquè total «no han triat què van a veure, sinó el que hi posen»).

Per una altra banda, ja veureu com té a veure, sentint el Vostè Primer, en Marc Giró llegí una queixa d’un oient que es queixava perquè talla la secció d’esports (dita també fumbol i no sé què). Mira tu, una de les raons per les quals escolt la secció (que normalment me bot). Pobre home, no pot consentir que una cosa que ho taca i embolcalla tot, un cop a la vida s’interrompi, quines coses. Estam xerrant del mateix futbol que ho atura tot (sèries en directe, festes, concerts, converses, noticiaris) per anunciar la cosa més irrellevant? La mateixa cosa que permet que es tanquin carrers, es llencin coets, es faci renou, es prengui espai comú passant per damunt de i trepitjant-ho tot? Doncs mirau com són les coses que, clar, ningú a qui diverteix que per un cop s’hagin de quedar a un racó ells, pensaria no enviar missatges de queixa. Cosa que ens esborra, fent-nos recular a poc a poc, mentre callam fins al punt de no tenir espai.

Ah, amigues, però (sempre hi ha un però) sense voler-ho o per necessitat, cream els nostres corrals als marges. Llocs on s’està calent, a recobro i es passa bé. Hi ha música, ball i coses estranyes que de vegades no entenem, encara que fan molt de riure, i llum, que en brillar massa atrauen les arnesfumboproselitistes que entren a queixar-se. A insistir que aquell espai també és seu, a explicar-no que se senten exclosos o que els hi feim nosa, els incomodam perquè això no ho podem fer. Un cas evident és internet que s’ha omplit d’ens, potser bots, potser gent pagada per entitats o partits amb una meta que encara desconec, per provar d’arraconar-nos un altre cop. Prou.

Em fa gràcia que es faci befa de la secció d’esports, que es deixi clar que és absurda, que podria ser un correu electrònic. Em fa riure que rabieu i ploreu per haver de compartir privilegis que pensàveu exclusius. M’esbutz quan no enteneu la ironia, ni el sarcasme, ni la sàtira. Bon dia!

Per la propera, si me’n record, el cas del pesat que m’envia privats explicant-me coses que ja sé.

Aman Nòlem (ell/això)