Ines Pousadela és una politòloga uruguaiana, professora de la Universitat ORT d'Uruguai, membre de 'Red de Politólogas' (una xarxa per a la visibilització del treball de les dones dedicades a la ciència política llatinoamericanista) i, alhora, investigadora de l'aliança global d'organitzacions de la societat civil i CIVICUS, dedicada a enfortir l'acció ciutadana i la societat civil arreu del món. La vaig descobrir just al començament de la pandèmia de la COVID-19, i us garantesc que val molt la pena seguir-la al seu compte de Twitter.
Tot plegat ve al cas perquè fa uns dies Ines Pousadela, en un recent encontre d'activistes iberoamericanes per a reflexionar sobre la reculada global d'espais per a la participació ciutadana, descrivia la societat civil organitzada i els moviments socials com els "gossos guardians" dels drets i les llibertats, els qui treuen "ungles i dents" per a vetllar pel "compliment de les obligacions de l'Estat", i els que "perceben els problemes abans que esclatin". És, a parer meu, una reflexió molt encertada, aplicable globalment i localment.
Per ventura no és el que fa la societat civil a casa nostra? Tanta sort que l'Obra Cultural Balear (OCB) no atura de defensar els drets lingüístics. Feliçment, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i STOP Desnonaments defensen els drets a un habitatge digne. En bona hora el GOB va posar en marxa la campanya per a la ILP de la "Llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears". Benauradament, Terraferida no deixa de denunciar la bogeria destructiva de Mallorca. Sortosament, el moviment veïnal de Palma, amb la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes al capdavant, impulsà la limitació del lloguer turístic a Ciutat. Per fortuna, el Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears no s'està de picar pedra en favor d'una real transició de l'actual model de creixement a un veritablement sostenible. Afortunadament, el Col·lectiu Alternatives no es cansa de predicar sobre la necessitat d'una planificació estratègica de debò per pilotar el canvi de model econòmic d'aquestes illes... Etc. I, ben segur, no trigarà la societat civil en, parafrasejant les paraules de la doctora Pousadela, percebre els problemes abans que esclatin entorn de l'anunciada privatització de la torre de l'Aeroport de Son Sant Joan. Talment com ho va fer, entre d'altres, amb la problemàtica de la gentrificació, de l'ampliació de l'aeroport o de la plaga dels megacreuers.
Ines Pousadela, a l'encontre abans esmentat, constatava que actors estatals i privats estan retallant, amb èxit, els espais d'actuació dels moviments socials i de les entitats de la societat civil organitzada amb la finalitat de fer-la callar. En alguns indrets del món ho fan mitjançant la intimidació –i, fins i tot, l'assassinat- d'activistes, la repressió de les mobilitzacions, la detenció de periodistes, i d'altres conculcacions dels Drets Humans. Aquí, a casa nostra, no s'arriba ni de bon tros a tant. Però, en lloc d'enfortir la democràcia a força de fer-la més i més participativa, es burocratitzen i condicionen els espais de participació, com és el cas paradigmàtic de l'anomenat "diàleg social", i, alhora, no s'escolta i ignora a les entitats ciutadanes i moviments socials no burocratitzats, i que no es deixen condicionar per la menjadora del poder.
