Si estam d’acord que en la dècada dels 70 va canviar tot, l’excursionisme n’és un exemple paradigmàtic, ja que és just al llindar d’aquella dècada que, casualitat o no, es crea la federació de muntanyisme a les Balears, tot i que inicialment com a delegació de la Federación Española de Montañismo, a l’hora que hi comença a haver molts joves, normalment en escamots amb un nom i un escut, que els han pegat ganes d’enfilar-se per les parets, ves a saber per què.

L’excursionisme representat pel Foment de Turisme encara seguia les passes dels seus fundadors de principis de segle sense gaires novetats. Després s’hi havien afegit algunes seccions excursionistes d’agrupacions típiques del temps de la dictadura que ara ja només entendran els historiadors (joventuts seràfiques, antonianes, Avante...). Feia uns deu anys que s’havia reinstaurat l’escoltisme, que tot d’una forma part de la Renaixença dels 60 i deixa força empremta en la societat del moment, però també cal destacar l’OJE, amb efectes col·laterals semblants a l’escoltisme, tot i què inicialment són antagònics. De fet la Federació i l’OJE estan ben relacionades en esser inicialment part del règim.

Cal fer una menció als capdavanters que sí varen anar més enllà en un temps molt difícils, sens dubte més per caparrudesa pròpia que per l’ambient que els envoltava: Benigne Palos, García Pastor, Melcior Simonet, Pep Canals, Maties Oliver, Mascaró Pasarius... i altres que mereixen igualment ser recordats, però la llista completa ens desbordaria.

Com dèiem als anys 70 hi ha molta joventut (en unes primeres relacions de federats la mitjana d’edat és 19,3 anys) que en les agrupacions, especialment les ràncies del règim, ja no s’hi troben representats i opten per anar pel seu compte, encara més els aficionats a l’escalada, que òbviament tenen la mirada posada cap als Alps i no en la litúrgia religiosa o militar. Els de les coves també, tot i què sempre han estat més pocs. Fer torrents aleshores era una activitat per variar al ple de l’estiu, amb els calçons curts més vells i les xiruca retirades, naturalment, no hi havia molta més història.

Aquestes eren les principals activitats que ara en diuen d’aventura. Fer tota la Serra corrensos encara no se li havia acudit a ningú. Tot i el vessant esportiu, i amb un punt de risc, d’aquestes activitats, l’arrelament al país encara n’és un tret fonamental. L’escalada, per exemple, inicialment es tracta de pujar les muntanyes, també un penyal petit, per una nova vessant, però arribant al cim o quelcom equivalent.

Els practicants d’aquestes activitats i altres que ja van trescant la Serra sistemàticament, i voldran anar a Pirineus, es van federant individualment, o si de cas en conjunt amb el grupuscle, francament informal, amb el que fan colla, cosa que creava un problema de legalitat a la Federació. Per això Pere Brunet i Campins, que n’era el responsable, va crear el Grup Excursionista de Mallorca en una segona convocatòria general dia 4 d’abril de 1973: “Al·lots, mos hem d’organitzar...”

Val a dir que hi ha versions més romàntiques en consonància amb la memòria selectiva tan nostrada. En qualsevol cas el resultat final fou tot un encert: un cop estructurada es construeix una associació que serà el referent de l’excursionisme en les pròximes dècades.

El primer motor del GEM és l’escalada, ja que és l’activitat de muntanya més estimulant aquell moment i els qui més s’hi dediquen són també els qui més s’impliquen amb la junta directiva i en la programació d’actes socials. Una activitat cultural molt important i típica d’aleshores eren les projeccions de diapositives, aleshores la tele encara era en blanc i negre, eren pocs els que tenien una bona màquina i manco els que en treien fotos dignes de mostrar, fins i tot es feien muntatges audiovisuals per a una sola passada. S’arribà a fer una revisteta, Penyal, molt modesta i per altra banda l’única sobre excursionisme publicada a les Illes.

Precisament l’any passat es celebrà el 50è aniversari de la Federació (amb retard per mor de la pandèmia), d’allà és la foto de capçalera dels presidents, i dues presidentes, del GEM. D’esquerra a dreta: Aníbal Alonso, Pilar Gómez, Jesús Jurado sènior, Toni Nebot, Carme Vidal, Joan Carles Palos, Toni Sineuer, Jordi Soler, i el president de la Federació actual Xisco Fanals.

El GOB també celebrarà enguany el 50è aniversari, en aquest cas és segur que altres plomes amb més lluentor en faran millor crònica.

Ja m’ho deia mon pare: “I tu d’on vens? No mos dus espàrecs, ni caragols, ni esclata-sangs. No sé que heu d’anar a florir, tot lo dia per sa muntanya”. Idò també hi ha coses que mai no canvien