En els darrers anys vivim una autèntica explosió d’instal·lacions particulars i grans megaparcs solars. Mentre no sigui comercialitzable l’energia procedent de la fusió nuclear, la solar sembla ser la més ecològica i sostenible de les energies disponibles, sempre que no agafi el camí que tot indica que ja ha iniciat.

Llegesc espantat que, segons Terraferida, hi ha en projecte 66 centrals fotovoltaiques a Mallorca, que ocuparan una barbaritat de quilòmetres quadrats. Al darrere, hi ha les grans companyies elèctriques de tots conegudes i poderosíssims fons d’inversió que veuen negoci segur gràcies a les subvencions rebudes i a la perversió de tot el procés.

Aquest fenomen sembla tenir de fons una història de tots coneguda: un gran negoci per a uns pocs que acabam pagant diverses vegades entre tots.

Comencem...

En primer lloc, l’estafa de les subvencions. És aquest un fenomen prou estudiat en economia. Sempre que se subvenciona algun producte, el preu d’aquest producte puja. El preu de les coses és aquell que el comprador pot pagar. Si algú el subvenciona, el preu pujarà fins el nivell en què, un cop descomptada la subvenció, en surti el preu que el consumidor estava disposat a pagar inicialment. El comprador acaba pagant el mateix, cert, però els productors, intermediaris i venedors es reparteixen la subvenció. Recordem que la subvenció no cau del cel: surt dels nostres imposts. Passa amb les companyies aèries i el descompte de resident i ara passa amb tot l’entramat de venda i instal·lació de plaques solars. Negoci rodó, pagat a grans inversors amb els imposts de tots.

En segon lloc, l’estafa al particular. Si aquesta persona manté la connexió a la xarxa elèctrica, tot allò que produeix i no consumeix de forma immediata, la companyia elèctrica li “compra” a uns pocs cèntims el Kw. Què fa la companyia elèctrica amb aquest Kw que acaba de comprar a pocs cèntims? Doncs immediatament el ven a un altre client amb el preu multiplicat. Recordem que les plaques solars sovint les ha venut i instal·lat aquesta mateixa companyia, cobrant un bon preu al particular i rebent la ja esmentada subvenció. Negoci més que rodó.

En tercer lloc, l’estafa de l’aparent ‘gratuïtat’. Qui té plaques solars té la sensació que l’energia que produeix li està sortint de franc. Aquesta sensació existeix fins i tot en aquells que són conscients que les plaques solars i el seu manteniment costen uns bons doblers malgrat l’actual abaratiment. La conseqüència d’aquesta percepció de tenir energia a cost zero o quasi zero no és altra que... consumir molta més energia! És freqüent que, qui tot just s’acaba de posar panells solars, en poc temps estigui pensant ja en engrandir la instal·lació. De les coses gratuïtes les persones n’abusam.

En quart lloc, l’estafa a la societat. Les grans companyies i fons d’inversió han vingut a destruir el terreny agrícola omplint-lo de parcs fotovoltaics. A Madrid acaben d’aprovar un decret segons el qual no necessiten ni avaluar l’impacte ambiental que generen. És a dir, que poden fer el que vulguin on vulguin. Per si el camp mallorquí no havia patit prou amb el turisme rural i els lloguers turístics, ara li ha tocat rebre un altre tir de gràcia amb els parcs fotovoltaics. Una nova activitat industrial en terrenys agrícoles amb la benedicció de tots els poders públics. Negoci rodó, excepte per al territori i la societat.

Així, els parcs solars són la nova balearització de la pagesia mallorquina. Igual que ha passat amb la construcció d’hotels i urbanitzacions, hi afegirem ara una destrucció de l’entorn rural omplint el territori de panells solars. Igual que ha succeït anys enrere, lamentarem haver tengut una classe política que, cegada ara per uns falsos valors ecològics, haurà donat via lliure i carta blanca als inversors perquè facin el que vulguin, en nom del progrés i el creixement econòmic. Omplir el camp de panells solars no té res d’ecològic ni de sostenible, malgrat ens ho vulguin fer creure.