Ha arribat el fred. Això fa que hi hagi molts de constipats, també continuen els covitats i més d’una faringitis crònica. Recomanam el 'propotuss', una mescla de pròpolis i eucaliptus que deixarà el cos més net que una patena. Aquí s’ha intentat fer net del desastrós voxero Campos i haurem de pensar que no es compleixi allò de val més dolent conegut que bo (o dolent) a conèixer. Segurament la majoria no l’enyorarem. Tenia moltes fixacions. Tenia i té odi a la llengua catalana, però no té adoració per la castellana, que és així com hauria de ser. Només tenen clar allò de la imposició. Clar, imposen per la llibertat. Volen imposar la supressió de la llengua catalana, perquè volen aconseguir la llibertat d’usar la llengua castellana. Franco mai no ens va prohibir parlar en castellà. En Campos només prohibia parlar en català. I això no és cap prohibició. Ara volen que les parteres avortadores escoltin el cor del fetus abans d’avortar, a veure si se’n penedeixen. Segurament voldrien que hi hagués alguna caracterització, que a partir del fetus de dos mesos pogués treure la cara del futur nadó, perquè així puguin ser lliures i decidir avortar. Ells els voxeros volen que la gent es cregui lliure. Fins ara no hi havia problemes o hi havia els problemes normals i ara arriben els voxeros a imposar els problemes de la seva llibertat. La llibertat de votar-los… o no. També se’ls pot fotre una puntada de peu a aquesta llibertat imposada. Qui vol aquesta llibertat? Aquesta genteta igual que el PP, quan vol imposar alguna cosa de manera dictatorial, diuen que ho fan per adquirir llibertat. És possible que algú s’ho pugui creure? Sí. N’hi ha que s’ho creuen. Idò que continuïn vivint feliços per a sempre. Aquest 2023 ha arribat molt rar. En Nadal es lesiona per una temporada i ja no guanya títols, encara que els espanyols li han aconseguit un bon substitut, que diuen que pot ser millor. El Madrid ja no és el que era, encara que qui l’ha vençut no vol dir que sigui gens bo. De Barcelona no pot sortir res de bo i de la villa reial tampoc.
El president Carles Puigdemont ha animat a mobilitzar-se contra la cimera entre Espanya i França al Principat amb les paraules següents: “Unim-nos i mobilitzem-nos per defensar el país davant uns il·lusos enterradors”. Segons Puigdemont, Espanya ha fet feina per aconseguir desmobilitzar i trencar la unitat. Ha dit: “Han estat dues grans eines per defensar Catalunya davant un estat que ens discrimina i ens perjudica pel fet de ser catalans”. El cantant Lluís Llach ha considerat que una resposta contundent l’han d’organitzar Omnium Cultural, l’ANC i el Consell de la República. Pedro Sánchez ha volgut que la cimera entre França i Espanya es dugués a terme a Barcelona, perquè vol donar la imatge al món que el procés independentista ha estat destruït. Que no existeix. Si no han estat capaços de mobilitzar 500.000 persones, el president espanyol haurà tengut raó. Per tant, que ningú no es preocupi, les humiliacions continuaran.
En el 2017, Macron ja havia manifestat el seu pensament sobre el procés independentista amb les paraules següents: “Le président français a clairement fet savoir qu’il désapprouvait toute proclamation d’indépendance des catalans mais s’est dit “confiant” dans une sortie de crise”.
D’una editorial de Vilaweb que explica que el procés de desjudicialització no existeix i de la mala actuació d’ERC, destacaré els fragments següents:
“Per a Puigdemont no hi havia ni hi ha les condicions no ja per a aconseguir un judici just a Espanya, sinó ni tan sols per a transitar un camí polític que porte a la independència o, si més no, a l’exercici de l’autodeterminació”.
“Esquerra ha dedicat esforços monumentals a bastir ponts amb l’esquerra espanyola. La tesi era que si feien bondat al final això acabaria donant resultat. I així es va aguantar allò que era inaguantable durant la farsa del judici –no solament Esquerra, també la majoria de Junts. O es va aguantar, fins a l’extrem de fer passar vergonya, una taula de diàleg que, per més que la volguessen presentar com una negociació, no ho era de cap manera i no afavoria la independència”.
“De fet, el govern català, representat aleshores en la taula només per ERC, va acceptar l’estiu de l’any passat –i s’hi va comprometre per escrit– que tota la seua actuació política es fes en el marc de la constitució espanyola. I encara van intentar de vendre-ho, això, també. Dient que aquesta era la condició necessària per a la reforma del delicte de sedició, que seria la peça clau de la famosa desjudicialització i el començament d’una etapa que ens duria a un altre referèndum".
“La reforma del delicte de sedició va acabar essent un capmàs on s’incloïa la reforma del delicte de malversació, amb la intenció que d’aquesta manera els ex-presos d’Esquerra es poguessen presentar a les eleccions i aspirar, un d’ells, a la presidència de la Generalitat”.
“El jutge Llarena va trobar la via per a saltar per damunt de tot allò que el parlament espanyol havia aprovat i ja tornem a ser a la casella d’eixida. Per això ahir, significativament, el comunicat d’ERC ni l’esmentava, la reforma de la malversació. I Jaume Asens mateix, un polític que ha lluitat durant anys per abolir la sedició i desjudicialitzar el procés català, ho reconeixia sense embuts: “La mala notícia en la resolució de Llarena és que interpreta que va haver-hi malversació amb ànim de lucre. És un disbarat jurídic que pretén esquivar la reforma penal. I això obre la porta que ho faci el Suprem o més jutges en el futur”.
“Tot el procés d’acostament al PSOE, ha estat o bé un bunyol o bé una monumental i immensa ensarronada. Siga com siga, es veu clar que la via moderada no porta enlloc”.
“Ara resulta que un sol jutge pot fer més que el parlament i els negociadors. I en dues hores desmunta una maniobra política d’anys. Quin ridícul”.
