Aquest cap de setmana passat hem tornat a anar de matances. I ja sabeu la feinada que això significa, i mira que hem modernitzat qualcuna de les parts més feixugues del procés. Feia un parell d’anys bons que no en fèiem i enguany resulta que són les segones. Com són les coses. Jo, encara que som mig ciutadà, he pogut fer un parell de feines més perquè no anava tan perdut com quan, fa uns anys, sa meva sogra em convidà a les primeres.

Una cosa que em segueix sorprenent és, en la fase de preparació i organització prèvies, es contin quants d’homes i quantes dones hi han de participar. «Persones, voldràs dir» li deia al meu home, que es queixava que no era el primer en renyar-lo per fer aquestes distincions. I és que encara es divideixen les feines segons el gènere de les persones involucrades. Quines coses. Mem si ens entenem: treball de dones és netejar els dies anteriors, anar a comprar tot el necessari, preparar pedaços, el berenar, escurar, fer budells nets, cosir-los, fer la trempa, el dinar, tornar a escurar, omplir, fermar, coure el saïm, capolar el refús, preparar el sopar, escurar un altre cop i l’endemà deixar-ho tot net per l’any que ve. I el treball dels homes seria matar el porc, escorxar-lo, fer tallades, pastar, rodar, coure els botifarrons i penjar les peces.

Un dels amics del nostre nebot deia que a les seves matances fa estona que no hi ha dones que hi vulguin anar, així que no miren gaire qui s’encarrega de què. Allò que no saben o no volen fer ho compren. Qualcú altre es va estranyar, demanant-se per què dimonis no voldrien gaudir d’una festa com aquesta. Ja vos dic ara que és divorciat, i que va venir pràcticament només a opinar de tot, fent nosa, amb les mans dins les butxaques, fins a l’hora de dinar. Tothom sap qui ets, rei.

Però, si ho voleu saber, l’important avui és que tenim el porc mort, sa perxa plena i jo he après dues o tres coses noves, per si tornam a menester més gent.

Aman Nòlem (ell/això)