Matances

Una cosa que em segueix sorprenent és, en la fase de preparació i organització prèvies, es contin quants d’homes i quantes dones hi han de participar. «Persones, voldràs dir» li deia al meu home, que es queixava que no era el primer en renyar-lo per fer aquestes distincions. I és que encara es divideixen les feines segons el gènere de les persones involucrades. Quines coses. Mem si ens entenem: treball de dones és netejar els dies anteriors, anar a comprar tot el necessari, preparar pedaços, el berenar, escurar, fer budells nets, cosir-los, fer la trempa, el dinar, tornar a escurar, omplir, fermar, coure el saïm, capolar el refús, preparar el sopar, escurar un altre cop i l’endemà deixar-ho tot net per l’any que ve. I el treball dels homes seria matar el porc, escorxar-lo, fer tallades, pastar, rodar, coure els botifarrons i penjar les peces.

Un dels amics del nostre nebot deia que a les seves matances fa estona que no hi ha dones que hi vulguin anar, així que no miren gaire qui s’encarrega de què. Allò que no saben o no volen fer ho compren. Qualcú altre es va estranyar, demanant-se per què dimonis no voldrien gaudir d’una festa com aquesta. Ja vos dic ara que és divorciat, i que va venir pràcticament només a opinar de tot, fent nosa, amb les mans dins les butxaques, fins a l’hora de dinar. Tothom sap qui ets, rei.

Però, si ho voleu saber, l’important avui és que tenim el porc mort, sa perxa plena i jo he après dues o tres coses noves, per si tornam a menester més gent.

Aman Nòlem (ell/això)