Aquest és un començament d’any molt frívol i no cal parlar només dels polítics que són frívols quasi sempre, sinó que en aquesta setmana han estat notícia escriptors quasi ex, exguapes, exfutbolistes, cantants amb ex, porters que guanyen partits de futbol, una inflació que no atura i un govern que deixa expectatives, pujarà el sou mínim? Pujaran les jubilacions? Serà suficient la pujada? Haurà valgut la pena esperar? Durem empenta suficient per pujar la costa de gener? Què passa amb la llibertat sexual de les dones? No tan sols els volen privar d’ella els masclistes, sinó que també hi ha politics que els volen carregar la maternitat com una càrrega social més. Clar, una càrrega social que han de suportar solament les dones. Si tothom quan escolta els polítics que no són de la seva corda nota que li provoquen vòmits com em passa a mi, s’ompliran els contenidors de matèria orgànica. Els partits polítics a l’oposició utilitzen una estratègia que ells creuen molt bona i és dir que tot el que fan els governants està malament i que ells farien el que els governants fan bé. Ells diuen, nosaltres faríem això i això, volent fer creure que el govern no ho fa, quan realment és el que està fent el govern. Tenen tàctiques de primària. Massa votants els creuen... i els voten. A algú amb una mica de pes científic se li ha ocorregut dir que aquí, a Mallorca, serà impossible viure-hi per culpa del canvi climàtic. Per què no ha dit que serà impossible viure a qualsevol punt de la terra per mor d’aquest canvi? A no ser que el cosí d’en Rajoy ho resolgui, que segons el pepero Rajoy no serà necessari que ho solucioni, ja que aquest canvi no arribarà mai i així continuarem fent impossible la vida a la terra en un temps no massa llunyà. Tots pensam que a nosaltres no ens tocarà viure-ho, encara que segur que tocarà a tota una població determinada de la terra. I llavors se n’encarregaran de dir que s’acosta el dia del judici final, aquell que és impossible dur a terme per mor de la llista d’espera d’implicats. Hi són tots des que el món és món. O des d’Adam.

El raper Pablo Hasél ha enviat una carta a la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, per denunciar el maltractament que pateix a la presó de Ponent. En aquest sentit, recorda l’episodi de fa unes setmanes, en què no es va poder fer una colonoscòpia, per mor d’uns problemes estomacals, perquè els Mossos d’Esquadra que l’acompanyaven no li varen voler llevar les manilles. També ha afegit que els mossos volien estar al seu costat, mentre estava despullat i amb el tub posat. Una humiliació més. Fins i tot adormit per l’anestèsia el volien tenir emmanillat. Va afegir que l’havien tractat pitjor que als violadors i als pederastes. Tot això quan Hasel feia un any que esperava per fer-se la prova. També va dir que se serveix menjar en mal estat i que a les instal·lacions carcelàries hi ha xinxes i rates. És un maltractament continuat amb un únic culpable, el govern català.

L’Ajuntament de Barcelona, aquell en què teòricament governa Podemos, va concedir a final del 2022 un contracte de 6,4 milions d’euros a Florentino Pérez, el president del Real Madrid. L’empresa de Florentino gestionarà una residència de persones sense llar i quatre edificis de residències de majors. És el mateix que dir que els contribuents barcelonins faran aquest regal de reis a Florentino Pérez. Un bon regal de reis.

Un català de Mallorca va donar una bona lliçó a tos els habitants del territori català. Aquest és el fet: Un agent de la Guàrdia Civil va amenaçar un motorista mallorquí amb la llei mordassa per intentar de forçar-lo a parlar en castellà. Els fets es remunten al 26 de juliol, quan l’home es desplaçava d’Artà a Capdepera, i va ser aturat per una patrulla de la Guàrdia Civil. Els agents varen multar-lo, suposadament, per circular massa a poc a poc.

Després d’haver-li comunicat la sanció, el motorista se’ls va dirigir en català, fet que va enfadar un dels policies, que li va exigir que “per educació” li parlàs en castellà. L’home, que és funcionari i sabedor dels seus drets lingüístics, no va canviar de llengua. Veient la intransigència del policia, va decidir d’enregistrar l’estira-i-arronsa verbal.

La conversa, publicada ara per la Plataforma per la Llengua –que estudia mesures legals en contra del guàrdia civil—, és la següent (al principi hi ha alguna errada, però s’entén perfectament):

— El seu mallorquí, quan algú li parli en castellà, per deferència i educació.
— Vas errat amb això. Vas molt errat. Vas equivocat amb això. Aquí hi ha una llei que diu que el català és cooficial. Jo puc xerrar en català, tu me pots xerrar en castellà i jo no t’obligo a tu a xerrar en català.
— Jo li demano que em parli en castellà. Per educació, no?
— Per educació? Quina educació? Jo sóc funcionari i parlo en castellà, en català i en anglès.
— Ah, bé. I com el tracto jo? En quin idioma em dirigeixo?
— En castellà.
— Llavors per què…
— I jo per què no et puc xerrar en català?
— Si jo li he dit i li he reiterat que no l’entenc?
— Bé, idò, potser aquest senyor [l’altre agent] en sap i t’ho pot traduir. No passa res.
— Sí que passa, perquè em centro en la 4/2015 [la llei mordassa], una falta de respecte cap als agents de l’autoritat.
— No, això no és cap falta de respecte. Això és el compliment de la llei. El compliment de la llei de l’estatut d’autonomia. No és educació. Vas errat, vas errat. No és educació. Això no és educació. Jo estic aquí. Això és Mallorca i és una llengua cooficial. El català és una llengua cooficial. El castellà? Perfecte. És cooficial també.
— No, el castellà és la llengua oficial.
— No, perdona, és cooficial aquí, amb el català. Tu no vas bé amb aquest tema. No vas bé.
— No vull discutir.
— No és un tema meu. Si tu ets funcionari i t’han dut aquí i no saps català, no és el meu problema. Si jo me’n vaig a la península, a Madrid, a fer feina de funcionari, jo sé castellà. Me’n vaig a Londres i sé anglès. M’entens?
— No vull discutir. Cadascú…
— Jo sóc funcionari i t’ho puc dir. La llei del funcionari, la pots mirar…
— Em sembla correcte. Simplement, circuli amb precaució per la seva seguretat i la de la resta d’usuaris.
— Perfecte, gràcies pel consell.

(Segur que el policia parlava en castellà, però he trobat la notícia amb el text del policia traduït i no he volgut modificar-lo). És una gran lliçó del fucionari d’aquí.