Dinosaures i Orió

Ahir també els veïnats ens mostraven el betlem que tenen muntant, les peces dels reis del qual, mouen un poquet cada dia, entre robots de pecetes grogues, cocodrils que encalcen segons quines ànneres, dinosaures i no sé quants elements més que fan que coneguem un poc més els seus nets i netes. Mentrestant, jo pensava que és del total irreverent i innocent com aquestes personetes ens ensenyen a mesclar tradició i art pop a parts iguals sense massa manies. ['Polvoró'? 'Mantecat'? 'Saïmat'?]

Tot això xocava amb el fet que pel nostre carrer pujà la cavalcada que anava a cercar els reis, però només un parell de nosaltres sortirem a saludar-los. No sé si per confusió amb l’horari o perquè tothom anà a veure’ls baixar pel carrer principal. N’hi ha que diuen que és per influències del frare vestit per la CocaCola, deformació —s’especula— de na Befana, un mite pagà. Aqueixa mateixa gent, supòs que no diu res de l’alineació de n’Alnitak, n’Alnilam i na Mintaka que es produeix durant el gener, ja sabeu, els Tres Reis (les Tres Germanes o les Tres Maries), ni del meu ús completament ateu de les neules, que sempre he vist com a flocs de neu (ja que no en tenim) o estrelles (que fa caure la Sibil·la) i mai com un calendari d’advent. [Neules? Torró? Tambó de metla?]

Podeu creure que no he vist mai cap altra Sibil·la, figura pagana ben nostrada, que la que va interpretar na Vivian Caoba? Què hi ha més irreverent, innocent, tradicional, pagà i art pop que això? Sembla que hauré d’esperar fins a l’any que ve per veure’n una altra. [Ensalada, creec que ensalada.]

Aman Nòlem (ell/això)