Acaba el 2022 i continuen els bons desitjos per al 2023. Millor si no són hipòcrites. Millor si no es maten persones. Millor si acaben les guerres. Millor si els míssils retornen cap als que els han llançat. Millor si ens dedicam a complir amb els nostres deures familiars, professionals i socials. Millor si exigim els nostres drets humans. Ara ho faré venir bé perquè nosaltres recordem que hem d’exigir els nostres drets lingüístics, territorials, polítics, identitaris i nacionals. Millor si aconseguim esser independents de qui ens vol esclavitzar i espoliar. Millor si els espanyols acaben amb la seva catalanofòbia. Millor si Luis Orozco no és insultat quan demani que es pugui fer un referèndum a Catalunya, el nostre país. I tant de bo si desapareixen els polítics que acusen el Govern de provocar crisis a les institucions quan són ells qui els han provocades. Que els polítics que comanden els partits que no formen part del Govern siguin capaços de donar suport als projectes de llei que presenti el Govern. No és bo, ni natural que s’oposin a tots. Demostren que ni tan sols els llegeixen. Que els jutges del Constitucional no es creguin que poden esmenar tot el que fa el legislatiu com si ells fossin Déu. Que no vulguin convertir la governació d’un país en una dictadura en què els dictadors són ells, els integrants del Tribunal Constitucional. En definitiva, que el 2023 sigui satisfactori per a tots els que s’ho hagin merescut i que ningú no sigui castigat per venjança, sinó pel mal que hagi fet. I que s’acabi amb la corrupció i que deixin de pegar-se cops al pit els corruptes. I ara disposem-nos a complir un any més.
I en el capítol de desitjos s’ha de dir que no sempre són bons, especialment cap a nosaltres. N’hi ha molts que no ens volen cap bé, volen continuar espoliant-nos, perquè si no fos així ens deixarien marxar amb la ràbia que ens tenen. Es pot comprovar amb les mosques vironeres que enrevolten aquests articles. Encara que s’ha de dir que no tot ho són. Doncs el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, aquell que li riuen les gràcies a totes les televisions espanyoles, ha contestat el discurs del president de la Generalitat en el qual manifestava que en el 2023 es duria a terme un referèndum, i ha dit que si tornen a convocar un referèndum, com ja varen fer, que existeix un hotel que es diu Soto del Real, allà on han de dur-los a tots. És a dir, que envia tots els governants independentistes, si n’hi ha, a la presó, això ho va fer mentre visitava la fàbrica de galetes Tanis, a la seva comunitat. Després ha continuat assegurant que això ho ha dit perquè la Constitució ho prohibeix. Ha manifestat que si són reincidents, espera que no hi hagi lleis que alleugereixin la pena i que si Pedro Sánchez autoritza aquesta votació serà el primer que pagarà les conseqüències. Així que, bons desitjos cap ni un, o tots, ja que vol que se’ns pugui continuar xuclant la sang.
De totes maneres, el Sr. Revilla pot estar ben tranquil, mentre governi Pedro Sánchez, ja que la cap del PSOE al País Basc i vicelehendakari ha dit que la unitat d’Espanya és l’essència del psoe, i que, per tant, no hi haurà cap referèndum d’independència.
També són falses totes les acusacions que es fan que a Catalunya tot es fa en català i que el castellà retrocedeix. Mentida podrida! Un dels llocs on es diu que el català és més viu a Catalunya és Girona. Doncs al Temple Expiatori del Sagrat Cor, tenen un cartell on s’anuncia l’horari de misses, les intencions de la missa, quan es fa cada dia l’obertura del temple, l’horari de les confessions, i l’horari de l’exposició solemne del Santíssim, i les úniques paraules que estan en català són les del nom del temple, que està en les dues llengües, la resta de cartell està tot completament i única en castellà. Vagi la informació per als mentiders que saben que menteixen i no deixen de fer-ho, perquè van convencent a quatre despistats.
Més qüestions sobre la castellanització de Catalunya. S’acosten els Reis i un bon regal, per a petits i grans, és un joc de taula. Tanmateix, els catàlegs de les grans superfícies continuen optant majoritàriament per jocs en castellà i en anglès i, per això, costa trobar-ne en català. No haurien d’estar tots en català, perquè els voxeros tenguessin raó? Doncs no és així. S’ha de ser completament militant per cercar i trobar-ne en català, que si cercau molt en trobareu algun. Un altre dret que ens correspon exigir.
