El Govern ha presentat la memòria d’actuacions dels primers tretze mesos d’existència de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i, segons que explica el propi Govern, aquest primer any ha servit per constatar «l’existència d’un problema que afecta, sobretot, els ciutadans de les Illes Balears que volen exercir el dret d’emprar la llengua catalana: la manca de seguretat lingüística que la nostra societat els ofereix i que es tradueix en les dificultats amb què topen per poder dur a terme moltes de les activitats de la vida quotidiana, amb normalitat, en català. A més, com ja s’ha dit abans, es pot suposar que els casos que arriben a l’Oficina només reflecteixen una part molt petita de la infinitat de situacions en què el parlant es veu empès a renunciar a l’ús de la llengua catalana tot i ser la llengua pròpia del territori».

Entre el 4 de desembre de 2020 i el 31 de desembre 2021 s’han atès 208 casos, la qual cosa significa que aquest servei era absolutament necessari, i també, que la gestió feta des de la Direcció General de Política Lingüística ha estat eficaç, eficient i s'ha traduït en la resolució efectiva de problemes de ciutadans d'aquí, que és una de les feines bàsiques de les administracions d'aquí.

Enhorabona a tota la gent que fa possible l'existència d'aquest servei a la ciutadania que ha de servir per resoldre problemes, però també, i sobretot, per a evitar-ne, en aquest sentit, és necessari mantenir i, si pot ser, augmentar la feina informativa i pedagògica que fa l’Oficina, per divulgar la importància i la necessitat de respectar els drets lingüístics de les persones, al costat d’arguments per legitimar aquesta necessitat.