El 10 de desembre de l’any 1948 es va adoptar i proclamar per l’Assemblea General de Nacions Unides la Declaració Universal dels Drets Humans. No hauríem d’oblidar-la, setanta-quatre anys després continua essent sistemàticament vulnerada, arreu del planeta.

Si la repasseu, la trobareu al google on hi és tot o quasi tot, veureu la vigència dels seus trenta articles, no els reproduiré perquè em menjaria tot el comentari setmanal. Vull destacar-ne dos:

Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 29

Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

Fixeu-vos, per una banda tots els éssers humans naixem lliures i iguals, en dignitat i drets. Per altra, tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

Per tant, som éssers socials, no individus aïllats, sols. No és un dret humà l’individualisme, la insolidaritat, duits fins a l’extrem, com ens fan creure aquells que apel·len a la llibertat individual per fer el que vulguem, sense mirar el col·lectiu, la comunitat, sigui la de veïnats, la familiar, la del club al qual som sòcia, o sigui el poble, el barri, on vivim.

Aquells que tant clamen per la llibertat individual, com la senyora Ayuso madrilenya, o els representants de l’extrema dreta que criden contra les mesures progressistes dels governs d’esquerres a les seus dels Parlaments, de les Corts, haurien d’aprendre’s de memòria la Declaració Universal que commemoram i fer un exercici seriós de reflexió.

No hi valen els insults i les agressions verbals en les seus parlamentàries com hem vist darrerament, tant aquí a la nostra cambra legislativa com en el Congrés. També haurien de passar per un curs de formació en democràcia aquestes persones que hem vist insultant de mala manera a la ministra d'Igualtat.

Valorar el fet col·lectiu, treballar de manera cooperativa i coordinada, defugir de les jerarquies del «mando y ordeno» perquè som el cap, és una pràctica que hauríem d’adquirir des de la nostra infància, ja en el si del nucli familiar amb la corresponsabilitat de tots els i les membres, també en les aules i en el lloc de treball. No és gens difícil, no hi haurà gent que se senti privilegiada perquè no en fa ni brot, ni tampoc gent que es carrega tota la feina amb excés.

El dissabte 10 de desembre d’enguany s’ha commemorat aquest setanta-quatre aniversari de la Declaració Universal, aquí a Ciutat en unes Jornades Antifeixistes a S’Escorxador, organitzades per MÉS per Palma. Unes trobades, divendres i dissabte, on poguérem conèixer la germana d’en Guillem Agulló assassinat pels neonazis l’any 1993, a Castelló, na Betlem. El dissabte hi hagué diverses presentacions de llibres d’en Miquel Ramos, Enric Juliana, Pablo Batalla, i Maria Eugènia Rodríguez Palop.

També es commemorà amb una manifestació de diversos col·lectius, davant el nostre Parlament, reivindicant els drets de les persones trans, contra les retallades a la llei que els protegeix, en el debat parlamentari de les Corts espanyoles.

Dues maneres de tenir present la vigència de la Declaració Universal de Drets Humans, a més d’altres que segurament se n’hauran fet. Una amb trobades amb persones que lluiten contra l’extrema-dreta i el feixisme amb els seus estudis, recerques, publicacions i pel·lícula. Una altra, sortint al carrer amb la reivindicació.

Dues formes col·lectives, de persones que creuen en els Drets Humans i voldrien veure’ls respectats a tots els indrets del nostre planeta.