La meteorologia continua sense endevinar. Pronostiquen pluges i el que fa no arriba a cameta d’aranya. Moltes vegades si vas en cotxe, la pluja no és suficient ni per fer net el parabrises. No plou ni quan no hi ha escola. El llarg pont ho ha demostrat. Per altres parts la pluja fa grans destrosses. Tampoc no hi ha hagut pluja de gols per a la selecció espanyola. Els jugadors, els treballadors més ben pagats de l’Estat, no han sabut ni tirar penals. Què deuen saber fer idò? El futbol forma part de la gran cultura espanyola. Aquella que sempre es deia que s’acabava als Pirineus i que Espanya havia aconseguit dur-la fins a l’estret de Gibraltar. A Àfrica li tocava esser inculta. Però ara ha resultat que el Marroc ha vençut a Espanya i s’ha considerat una gran deshonra. Ja ens hem oblidat del domini àrab durant 8 segles, que varen modernitzar Espanya en aquell temps i que encara en queden moltes restes. Quan escric aquest article, està a punt d’acabar el partit entre els àrabs i els portuguesos, i resulta que els àrabs estan guanyant. Els equips espanyols ja tenen àrabs, però encara en tendran més. Han guanyat els teòricament més incultes. A partir d’ara aquesta gent serà molt culta. Els locutors diuen que s’ha fet història. Els historiadors hauran de modificar-la.
La setmana passada no vaig parlar d’un fet important, que aquesta setmana comentaré. I és que la setmana passada hi va haver eleccions sindicals a l’ensenyament. L’STEI va tornar a guanyar-les per desena vegada consecutiva. Vaig esser a les reunions de fundació d’aquest sindicat i he estat content sempre que ha guanyat, que ho ha fet durant 40 anys, però crec que aquesta vegada ho ha fet per inèrcia de guanyador. I l’STEI ha de saber que tot el que avança per inèrcia arriba un moment que s’atura. El sindicat que va en ascens és el que representa la dreta, si és que l’STEI representa l’esquerra. Jo diria que el sindicat ascendent és el que ha reivindicat el “passaràs més fam que un mestre d’escola”. Per tant, és el sindicat que creu que els mestres continuen passant fam, ja que la seva acció sindical consisteix a anar a les escoles i dur-los menjar: cocarrois, coca de verdura, caramel·los, llepolies, etc. Arriba el sindicalista i els mestres corren a saciar la seva fam. I això és ben cert, ja que en alguna escola han arrasat i quasi han aconseguit el 100% dels vots. Quan un o una mestra demana a un altre, per què no han votat l’STEI, el o la mestra ha contestat que votava als que com a mínim els duien menjar. Hi ha o no hi ha fam? Continuen els mestres d’escola passant fam? Sembla que sí. D’aquí que el sindicat ANPE hagi optat per alimentar-los. El conseller March n’hauria de prendre nota.
Parlant de sindicats, es poden trobat respostes sindicals repugnants i individualistes que han fet que un sindicat com la CGT (Confederació General de Treballadors) del Principat, hagi permès fins ara que qui gestiona el compte de Twitter publiqui els escrits següents a la xarxa social. Esperem que ho reprovin i ho condemnin retirant-li la gestió del compte. Aquests són:
“Mira, en nuestro sindicato se habla lo que nosotros decidimos, y no tiene que venir nadie que no está afiliado, como reconoces, a decirnos como expresarnos, dicho esto a ver si es verdad y no nos votas, no necesitamos fanáticos nazis, los repudiamos”. És del sindicat de Limpieza de BCN/CGT del 28/11/2022.
I continua així: “La lengua vehicular será la que el encargado de la cuenta tenga sin discriminación alguna, en esta, nuestra lengua habitual es el castellano y así seguirá siendo, si no te gusta no nos leas, no es obligatorio”.
Més perles: “El resto del tuit no deja ningún equívoco, pero eres libre por supuesto de pensar como quieras, pero las palabras y los idiomas para mi no representan ideologías, son expresiones, formas de comunicarse”.
I ara arriba el quid de la qüestió: “Yo nunca he menospreciado el catalán, eres anónima en tuiter que es donde nos estamos hablando, hace tiempo es verdad era desafiar al fascismo, ahora es una forma mas de este, a la vista está, haré lo que quiera sin tu permiso”.
Aquest darrer és del 30 de novembre. Es veu que és un discussió que té amb una altra persona sobre el tema de la llengua, i no tenc la intervenció de l’altra persona.
