La unitat i la simbologia espanyoles són sagrades

Ens agrada rebre notícies, però esperant sempre que seran bones. Però quasi mai no ho són. La il·lusió passa ràpidament a frustració. Deuen esser aquests sotracs que van atacant la ment i que a poc a poc la destrueixen. Fa anys vaig sentir a dir que el metge de família als EUA era el psiquiatra, quan aquí encara s’està avergonyit de dir que un o una acudeixen a aquest especialista. La gent troba que fa més bo dir que va al psicòleg, quan aquests crec que no estan habilitats per receptar tranquil·lizants, que és el que realment se cerca. Si una persona vol estar informada i se submergeix dins les notícies polítiques, queda realment en perill de qualsevol trastorn traumàtic. Com és possible que els polítics vagin al Congrés o al Senat i aprovin una llei perquè les dones puguin viure més tranquil·les i segures i resulti que els jutges en aplicar-la alliberin els delinqüents ja condemnats abans o els rebaixin les penes? Ho enteneu vosaltres? Perquè jo no ho entenc ni ho vull entendre. Per tant, no he llegit la llei del sí és sí. Que l’haguessin llegit els que la varen votar. Tampoc no és fàcil d’entendre que n’hi hagi tants que estiguin en contra de la llei, dient que ells no la varen votar, i en canvi, n’hi hagi uns altres que confien en la llei. Serà vera que molts jutges són masclistes? Segur que sí. La societat en va plena de masclistes que no volen perdre els privilegis que tenen, com els rics que tampoc no volen deixar de gaudir-ne. Els masclistes quan parlen de formes de violència, diuen que és perquè elles l’han provocada i això hauria de tenir cura. En té? No està gens clar encara que n’hauria de tenir. Mentre això passa, hem d’escoltar com els polítics de sempre continuen en les seves dèries. L’Ayuso, entossudida a protegir la sanitat privada i culpant de tot els comunistes, com si ens trobàssim a un poc menys de mitjan segle XX. I Feijoo que està obligat pels seus a manifestar que els governants governen per als independentistes o separatistes i no per als espanyols. Gràcies a ell, sabem que els independentistes no són espanyols. I manifesta sense que li caigui la cara de vegonya que el Govern de Sánchez governa per a les minories independentistes i populistes. Clar, els independentistes són els que delinqueixen perquè són separatistes, i els populistes són els comunistes, aquells que Franco deia que eren rojos, que volia dir que eren dimonis. Passa el temps i canvien tan poques coses… El meu màxim agraïment als que intenten modificar-les.