Silenciós, gran acceleració, limitació de velocitat fàcilment manipulable, i sense ser-ho; quadruplicada vers els vianants, elevada maniobrabilitat —llevat de l'edat— cap requisit per a conduir-lo, esforç físic inexistent, sense obligació d'assegurança, inestabilitat davant frenada d'emergència o clots a la via, absència de matrícula element clau per identificar infraccions, laxitud normativa i del seu control. Si fos usuari de patinet elèctric, potser se m'ocorrerien més característiques, però trob que ja n'hi ha a bastament. Alguns dels trets assenyalats van confluir dijous passat a la voravia del carrer Francesc Fiol i Joan quan un patinet elèctric va atropellar una dona. Divendres passat, sense conèixer els fets devers les 8.30 del matí un patinet em venia de cara per una estreta voravia. Anava aviat, aferrat a la façana i ens creuarem molt prop. Vaig tenir temps de pensar, si s'hagués topat amb una amiga meva, no hauria passat, la dissuasió del cotxet d'anar a la botiga plantada — la qual murada— enmig de la voravia ho haguera evitat, però jo no tenia res a mà, llevat de cridar-li l'atenció o utilitzar el meu cos d'escut. Res de tot això va passar i la dita val més tenir salut —inclosa l'emocional— que tenir raó triomfà.
Al llegir el dissabte al diari Última Hora la notícia firmada per Julio Bastida sobre l'atropellament de Maria Fuster, em va fer pensar mem si el qui va produir tan greu accident va ser el mateix que vaig veure fregar les façanes ben aviat, i si no va fer mal algú, només va ser per la casualitat que no posessin un peu a l'autovia en forma de voravia sense mirar.
Ho he escrit més d'una vegada, però insistiré. Això es començarà a arreglar quan les autoritats acudeixin al tanatori de Son Valentí, a donar el condol a la família d'alguna persona atropellada per 80 quilos de massa a 25 quilòmetres per hora sobre un silenciós patinet.
Succés esdevingut en el moment de sortir càndidament del seu domicili, a la virtual autopista en què s'han convertit moltes voreres de Palma. A un dels recordatoris, explicava que, un incívic en patinet havia fet molt prop a un dels meus néts en sortir de casa i trepitjar la voravia, confessant que no imaginava ser jo un candidat a rebre el condol a Son Valentí. Està clar que tots estam molt exposats fins que els legisladors i la policia no actuïn de bon de veres més enllà de fer comèdia. A Maria Fuster li han «arreglat» la vida, almenys que el seu patiment servesqui per a qualque cosa.
