Una voravia, tres fractures i un patinet

Silenciós, gran acceleració, limitació de velocitat fàcilment manipulable, i sense ser-ho; quadruplicada vers els vianants, elevada maniobrabilitat —llevat de l'edat— cap requisit per a conduir-lo, esforç físic inexistent, sense obligació d'assegurança, inestabilitat davant frenada d'emergència o clots a la via, absència de matrícula element clau per identificar infraccions, laxitud normativa i del seu control. Si fos usuari de patinet elèctric, potser se m'ocorrerien més característiques, però trob que ja n'hi ha a bastament. Alguns dels trets assenyalats van confluir dijous passat a la voravia del carrer Francesc Fiol i Joan quan un patinet elèctric va atropellar una dona. Divendres passat, sense conèixer els fets devers les 8.30 del matí un patinet em venia de cara per una estreta voravia. Anava aviat, aferrat a la façana i ens creuarem molt prop. Vaig tenir temps de pensar, si s'hagués topat amb una amiga meva, no hauria passat, la dissuasió del cotxet d'anar a la botiga plantada — la qual murada— enmig de la voravia ho haguera evitat, però jo no tenia res a mà, llevat de cridar-li l'atenció o utilitzar el meu cos d'escut. Res de tot això va passar i la dita val més tenir salut —inclosa l'emocional— que tenir raó triomfà.