Aquesta expressió em ve al cap cada vegada que llegesc articles d’opinió o «piulades», «posts» a les xarxes socials on es critica de manera molt dura algunes de les accions que fan els responsables polítics.

No voldria que interpretéssiu aquestes paraules com a una fe cega en tot allò que es decideix, seria absurd i poc seriós. Sobretot depenent de les decisions, és clar. Però alguns exemples m’han fet reflexionar. Es pren la decisió d’habilitar un carril VAO per a millorar el trànsit de l’autopista a l’aeroport, saturat dia sí i dia també. No fa dos dies que es posa en marxa, amb els conseqüents despistes o ignoràncies i ja apareixen veus reclamant que es retiri, que és una improvisació, que «si tornem a governar, els nostres el llevaran tot d’una!».

Una mica de paciència aniria bé, crec, i avaluar amb dades reals l’efectivitat o no d’aquesta decisió. No és motiu de conversa amb les amistats, als bars amb els coneguts, a les famílies, la saturació que patim qui ha de circular per les nostres carreteres? No rebé crítiques la decisió del límit als 80 km per hora a la via de cintura? Ara s’ha demostrat que hi ha menys accidents, hi ha més fluïdesa en la circulació. Heu vist algú que doni l’enhorabona per aquesta decisió?

Gestionar els doblers públics amb honestedat, amb transparència, no és cosa fàcil en podeu estar ben segurs. A aquesta illa ens acostumàrem massa a veure la corrupció, els furts, com a cosa habitual en anys passats. Ara quan seguim els documentals a IB3tv sobre la HistòriaB o sobre na Maria Antònia Munar recordem aquells anys que acabaren, afortunadament amb condemnes per malversació de doblers públics, amb anys de presó. I no hi anaren tots i totes les que hi haurien d’haver anat, o altres, han entrat i sortit quasi immediatament.

M’agrada escoltar la reacció de molta gent jove que ho descobreix per primera vegada, que no s’explica com hi havia representants polítics que se sentien tan forts que mai serien agafats. M’agrada perquè es comprova que afortunadament la bona gent d’esquerres creu fermament en la transparència com a un factor inherent a la gestió pública.

I ho comprovam en veure la gestió honesta i esforçada de tantes regidores i regidors dels municipis governats per les esquerres, que es deixen la pell per fer la vida més agradable a la ciutadania del seu poble.

És cert que hem començat un curs que culminarà amb l’examen de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig. Molta gent ho recorda quan veu les iniciatives que s’acorden a través dels pressupostos, com l’arribada del tramvia a Ciutat després de tants anys de reclamar-lo. Tinc tendència a veure totes aquestes notícies amb optimisme, em rebel davant aquells que només ho veuen com «gestos electorals» com si fos negatiu.

No és positiu que cada quatre anys renovem la confiança en els gestors públics? No és un símptoma del sistema democràtic que tenim? Perquè no valorem més la tasca dels representants públics, siguin Conselleres i Consellers, Diputats i Diputades, Regidors, Regidores... Una ditada de mel que valori la bona feina feta encoratja a continuar-la.

Hi ha massa gent que pontifica, quasi sempre en negatiu, segurament perquè pensa que les esquerres hem de ser crítiques, no complaents. Ho hem de ser, evidentment, sense exagerar. Perquè ja tenim uns representants de les dretes, i de les més extremes, que s’omplen de veure tota la gestió com a negativa, sense proposar alternatives, només amb la dita: quan hi siguem nosaltres ho llevarem.

Valorem allò que es fa bé i diguem-ho, no ho callem. Ho agrairan aquelles persones que cada dia treballen a les institucions per millorar la vida de la nostra ciutadania, cadascuna al seu àmbit. Reconeguem l’esforç i la dedicació, carreguem-nos de raons per contrarestar els arguments fàcils, buits, que parlen malament dels «polítics» com si fossin una casta diferent.

En una paraula, treballem per consolidar la democràcia que massa gent la voldria carregar, o millor dit usar-la per als seus interessos particulars, com hem vist a països governats per l’extrema dreta com en Bolsonaro al Brasil, o en Trump als EUA. De moment és la millor manera de relacionar-nos, amb llibertat, malgrat que la voldríem més consolidada, més radical, més justa, més igualitària.