algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
15°

L’esquerra fa els ous en terra a Catalunya

Els peperos, les mosques colloneres i els “todo por la patria” s’han posat molt nerviosos. Això d’esborrar la sedició del codi civil espanyol és una gran barbaritat. Només ens hem d’equiparar a Europa en els aspectes més salvatgins. Això sembla una pel·lícula de l’oest o el que degué passar per allà, per les amèriques, a final del segle XVIII. Volien penjar els independentistes… per sediciosos… i ara no ho podran fer. Els volien fermar a la coa d’uns cavalls i passejar-los per tota la península, perquè coneguessin d’on són… i ara no ho podran fer. Pobra gent! També devien voler tornar a omplir les cunetes que ara s’han anat buidant. Pobra gent! En lloc de pensar en omplir els embassaments… s’estimen més omplir tombes. Quin independentista hi haurà que vulgui formar part d’aquesta gent? No saben ni volen saber que amb les noves lleis podran fer quasi el mateix. Podran omplir places i carrers d’independentistes… si és que encara n’hi ha tants. Ells pensen que sí… idò nosaltres també. Es veu que el cosí d’en Rajoy s’ha reproduït. Ara és la tal Ayuso, la defensora de les grans fortunes, la que diu que el canvi climàtic no existeix, que el que ens passa ara, ha passat sempre. Què fan els bojos d’homes del temps dient que els graus de temperatura que hi ha ara, no s’havien tengut mai? L’Ayuso també deu tenir cosins científics. Són els que li diuen que retiri les ajudes a la sanitat pública, perquè floreixi la sanitat privada, propietat dels seus… dels que ella tant vol afavorir. I què hem de fer? Idò, votar-la!

Què sap Feijóo de munyir indiots per sa cresta? Tanta crítica perquè s’ha de reformar, encara no s’ha fet, el delicte de sedició. Precisament amb aquesta reforma el que fan és harmonitzar la legislació espanyola amb l’europea. Precisament perquè no hi havia legislació europea sobre la sedició no es va poder extradir cap dels exiliats, ells en diuen fugitius. I ara sí que es podrà fer. Se’ls podrà extradir per atemptats contra l’ordre públic. Què més volen els peperos? Els sociates diuen que s’han acabat els santuaris a Europa.

Patxi López està ben cofoi. Diu que podran extradir els fugitius i que aconseguiran l’objectiu de la majoria dels catalans, que és quedar-se a Espanya. I que això s’ha aconseguit gràcies a la seva política del diàleg. I dic jo. Si tan segurs estan del que pensen la majoria dels catalans per què no fan el referèndum d’autodeterminació? Sembla que no el volen guanyar. I què hi farem?

Un altre esguerro de l’esquerra. El 24 de setembre de 1998, dia de la Mercè, Barcelona va formalitzar l’agermanament amb Tel Aviv -ciutat reconeguda per Espanya i molts altres països del món com a capital de l’estat d’Israel-, en el marc d’un acord d’amistat i col·laboració entre Barcelona, Tel Aviv i la ciutat palestina de Gaza. Va ser sota el mandat de l’alcalde Joan Clos, que va convidar els alcaldes de Gaza i de Tel Aviv a la festa major de la capital catalana, on tots tres varen expressar el seu suport als acords de pau d’Oslo i varen acordar que intercanviarien experiències i coneixements sobre gestió municipal, que desenvoluparien iniciatives conjuntes de caràcter cultural, que fomentarien la col·laboració entre les societats de les tres ciutats, i que impulsarien projectes de cooperació que contribuïssin al desenvolupament i la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Gaza.

Aquest triangle palestí-israeliano-català, però, es podria trencar si arribàs a fructificar una campanya que promogués el desagermanament entre Barcelona i Tel Aviv, que havia promogut la plataforma Prou Complicitat i que havia iniciat una recollida de signatures per portar la qüestió al ple municipal, i que va comptar amb el suport de formacions polítiques com ara la CUP, que no tenia representació al plenari. Ara bé, també sobtà, i molt, que una altra formació que havia donat suport explícit fos precisament el partit que governa la ciutat amb l’alcaldessa Ada Colau al capdavant, Barcelona en Comú, ja que aquesta formació tenia i té capacitat de portar qualsevol iniciativa al plenari sense necessitat de recórrer a la recollida de signatures.

Encara sembla més contradictori que Barcelona en Comú fes una crida a recollir signatures per trencar lligams amb Tel Aviv precisament el 9 de novembre, el mateix dia que el regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa, havia presidit l’acte institucional de commemoració de la nit dels vidres trencats o Kristallnacht, que recorda que el 9 de novembre de 1938, en paraules del mateix Rabassa, “els nazis assassinaren un centenar de jueus i jueves, n’empresonaren 30.000 i destruïren 200 sinagogues”, un progrom, com el que va tenir lloc a Barcelona el 1391 i que “va ser el punt d'inflexió que va marcar l'inici de la Shoah”.

Així, malgrat que institucionalment es commemoràs un fet històric cabdal en la persecució dels jueus a Europa, alhora el mateix partit que governa Barcelona dona suport a una petició que vol trencar lligams amb Israel i fins i tot vol donar per suspès l’acord d’amistat i cooperació Barcelona - Gaza - Tel Aviv. A més, Barcelona en Comú evita, almenys de moment, encapçalar una proposta i portar-la ella mateixa al plenari municipal. Per tot això crec que l’esquerra fa els ous en terra a casa nostra. Aquí les mosques vironeres si hi arriben diran que no sé on és cameva.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xx, fa 20 dies
Els peperos, mosques saballoneres que els agrada renvoltar-se de la pròpia fortor de corrupció, la dels hilillos de pastelina, la de la Faes i falange, la d' una incompetència i ignorància supina. Una atmòsfera irrespirable, letal !
Arruix tots els fatxes !
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente