No vol fer ni una gota per aquí. Segur que ho passarem malament. Aviat farà falta molta d’aigua. Hauria de venir el cosí d’en Rajoy a posar ordre. Aquest cosí és el que diu que el canvi climàtic no existeix. Que això ha passat sempre. Que són cicles. I el coet o satèl·lit xinès? Bé que es varen cancelar vols aquí i a Barcelona. No volien que els avions topassin amb els enderrocs del giny xinès. I aquests varen caure al Pacífic ben lluny d’aquí, però aviat no podrem anar pel carrer i no serà perquè ens caigui sobre el cap una teula, serà una altra cosa més moderna es veu. Els peperos continuen tot nerviosos per por que no augmentin els imposts als seus, als rics, però volen conservar els vots dels beneits, dels pobres. No sé com s’ho faran. Dient que el govern actual és responsable de tot el que va malament i que les poques coses que van bé són gràcies a ells i qui s’ho creurà. Idò les mosques colloneres que no paren de volar i picar, però vaja, existeixen molts d’insecticides. Tot es podrà arreglar, fins i tot s’arreglarà tot el que volta al 3%. Aquell tant per cent que tant incomoda aquestes mosques.

Idò què vos pareix? A Barcelona cerquen voluntariat. Si vos diuen que cerquen voluntariat què pensareu? Si vos demanen que exerciu el voluntariat durant una hora i mitja setmanal, què trobau per què serà. Idò aquest voluntariat és perquè dediqueu aquest temps a ensenyar castellà a qui no en sap. Se vos demanarà que sigueu persones amb sensibilitat cap al món social i la joventut, amb dots comunicatives i ganes d’aprendre i compartir coneixements. Es valorarà la formació i l’experiència en els àmbits pedagògics i socials. Es demana aquesta dedicació durant tres mesos, que es comprometi el temps setmanal indicat i l’assistència a una reunió de coordinació mensual i uns bons coneixements de castellà. Idò què vos pensàveu? Deuen voler ensenyar als que no han après castellà a l’escola? Això diran els espanyols i les mosques colloneres.

Podríem dir que si la notícia següent trobada a Twitter és veritat que Catalunya també ens roba. Aquesta és la notícia: La comunitat islàmica procedent del Marroc resident a Catalunya viu en un 80% dels ajuts socials. La quantitat mensual mitjana percebuda per aquests immigrants dels fons públics és de 700 euros per persona. 20.000 dels perceptors d’aquesta ajuda empadronats a Catalunya ni tan sols viuen a l’estat espanyol sinó al Marroc, on se’ls envien els diners puntualment. Només cal estar empadronat durant un any a qualsevol municipi per percebre una paga de 532 euros. Si, a més, es tracta d’un matrimoni amb fills, la paga percebuda puja a 975 euros. Per si no n’hi hagués prou també poden accedir a subvencions al lloguer de 250 euros. A tot això li hem de sumar ajudes a l’escola, menjador, aliments, sanitat, medicaments, transport, llum i aigua on el total sol sumar uns 450 euros mensuals. Per tant, un matrimoni amb dos fills pel sol fet de ser d’origen marroquí rep en concepte d’ajudes uns 1.500 euros mensuals. Són ajudes vitalícies. És molt difícil de creure, perquè si fos ver, això seria un desastre, amb els nadius pagant i els arribats cobrant. Ho he publicat i ho trob molt gros, tant que no m’ho puc creure. Qui hi estigui interessat es pot posar a investigar. Ja que les coses per als immigrants no solen esser tan fàcils. I això sí que ho sé per experiència.

Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol explica al Twitter també que el nou Govern català, al que anomena “del deixar-ho estar” no vol que es parli a Brussel·les dels atemptats del 17-A i el dret a saber la veritat. Jaume Alonso troba que és lamentable i trist. Es veu que havia d’acudir a Brussel·les i ha rebut una carta on se li indica que li agraeixen que vulgui participar a l’acte “The Rigth to te Truth and terrorist attacks: defining boundaries”, el proper 17 de novembre de 2022. Lamenten informar-lo de la seva cancel·lació. Li diuen que els darrers canvis en el Govern també han suposat canvis en l’equiop directiu de la Delegació del Govern. La nova direcció vol que el primer acte públic de la nova etapa sigui dedicat a una altra qüestió de l’agenda política. Sí que és lamentable i trist i això és ben veritat.