algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
15°

Refugiats sahrauís, crisi alimentària i el preu de les tomàtigues de ramellet

Dilluns, 17 d'octubre, vaig arribar d'una visita als campaments de refugiats sahrauís a Tindouf (Algèria). Arribava amb la motxilla a vessar d'emocions, plena de compromís amb la causa del poble sahrauí que, dit sia sense embuts ni eufemismes, és la independència del Sàhara Occidental. Vaig arribar a Palma amb un feix de conviccions reafirmades, entre d'altres: La RASD és una realitat. Té carències de consolidació com a estat independent, però és una realitat fàctica en l'àmbit internacional i en l'intern (serveis de salut, d'ensenyament, de seguretat, etc.). La determinació del Front POLISARIO de no rendir-se és absoluta, només hi ha una solució al conflicte: Referèndum, on l'opció de la independència hi ha de ser sí o sí. Val a dir que la cantarella de "solución política mutuamente acceptable" és cinisme en estat pur, és tractar d'iguals ocupants i ocupats, agressors i agredits. La decència política obliga a reclamar l'aplicació, agradi o no agradi a la monarquia medieval del Marroc, de la legalitat internacional. La guerra -reiniciada el novembre de 2020 a conseqüència de la ruptura per part de Marroc de l'alto el foc que operava d'ençà de 1991- es nota als campaments de persones refugiades. Moltes famílies sahrauís que vivien en els territoris alliberats s'han traslladat als campaments per allunyar-se del front de batalla. Una quarta convicció reafirmada és que la cooperació de Balears amb el poble sahrauí salva vides. El programa integral de salut infantil sahrauí (PISIS) i el d'urologia són dos programes cabdals per al sistema de salut sahrauí. Ho són per la seva llarga continuïtat i qualitat preventiva i assistencial. No en tenia dubte, emperò aquesta segona anada als campaments m'ha reafirmat que l'hospitalitat i generositat de la gent sahrauí és immensa. Cada vegada que ens donen les gràcies pel suport a la seva causa de la societat i les institucions illenques, no em puc estar de contestar: Gràcies a vosaltres, germanes i germans sahrauís, gràcies per l'exemple de resistència i dignitat que donau al món!

Tanmateix, la gran convicció reafirmada és que, malgrat gairebé mig segle d'ocupació, de ser l'última colònia de l'Àfrica, de la persistent conculcació dels drets humans per part de l'ocupant marroquí, i el tossut mirar cap a un altre costat de l'anomenada comunitat internacional, i en particular d'Espanya com a potència administradora que és; malgrat les precàries condicions de vida, malgrat els quaranta-set anys de resistència i lluita per tancar aquest procés de descolonització inconclús, el poble sahrauí, les institucions de la RASD, el Front POLISARIO no pateixen allò que Ngũgĩ wa Thiong'o suggereix anomenar "alineació colonial". És a dir, per més que vulguin alguns traïdors i un nombre indeterminat de venuts als colonitzadors, l'acceptació de qualsevol forma de "marroquinitat" del Sàhara Occidental és radicalment inversemblant.

Ara bé, també vaig tornar amb alguna preocupació. La més punyent, la crisi alimentària que plana sobre els campaments de refugiats sahrauís. En aquest sentit, és fonamental fer-se ressò d'aquesta crida humanitària del Consorci d'ONGs en resposta a la crisi alimentària en els campaments de població refugiada sahrauí i actuar en conseqüència. No debades s'acaba fent "una crida a la responsabilitat de la comunitat internacional i a la solidaritat de la societat civil, per a mobilitzar el suport necessari enfront d'aquesta crisi oblidada, abans de lamentar danys irremeiables per a la població refugiada sahrauí".

De fet, en aquesta estada als campaments de Tindouf va haver-hi molts encontres força importants –puc assegurar-vos que la reunió amb el President de la RASD i secretari general del Front POLISARIO, Brahim Gali, va ser el culmen de tot plegat-, però, personalment, em va impactar molt l'encontre amb el president de la Mitja Lluna Roja Sahrauí (MLRS) que ens va explicar, amb ets i uts, la magnitud de la probable crisi humanitària per manca d'alimentació. La situació inflacionària mundial ha fet que les necessitats d'aliments agafin perfils dramàtics. Buhubeini Yahya Buhubeini ens recordà que el més que probable escreix de malnutrició, anèmies, etc. que plana sobre la població sahrauí refugiada no és conseqüència d'una desgràcia natural. Ho és del fet de voler autodeterminar-se i acabar amb qualsevol colonització.

En arribar a casa, m’adono que la dinàmica inflacionista global i la crisi climàtica són motiu de conversació recorrent per mor de la pujada del preu de les nostrades tomàtigues de ramellet. Què tal si deixam de minar-nos el melic i el motiu de conversació el centram, si més no en part, en la inflació de necessitats bàsiques de la població refugiada sahrauí?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.