Un vell escudeller de fusta de prunera, que vaig heretar de la meva padrina materna, l’he fet servir durant molts d’anys de prestatgeria d’honor. Fins avui, que he decidit amortitzar-lo per inservible, ja que em resultava massa petit i desvalgut, per la qual cosa ja no m’hi cabien més llibres ni resistia el seu pes. Al seu lloc hi he posat un moble més gran i modern, d’aquests que has de muntar a casa, com els de la marca Ikea. Ara els tinc més ben ordenats i més a la vista, amb els lloms vists i lluents. Així i tot, penso que als llibres d’aquesta prestatgeria d’honor els seguiré nomenant com els meus llibres de l’escudeller.

Amb els anys hi he anat desant aquells llibres que més m’han impactat al llarg de la meva vida. Són, encara que amb excepcions ben singulars, gairebé tots de petit format, poques pàgines, bastant breus, no gaire, o no sempre, coneguts pel gran públic, però d’una exquisidesa notable. Tot és subjectiu en aquesta vida, així que no són garantia de cap qualitat acadèmica ni de cap valor literari rigorós. Però són els meus escollits. Les lectures més emotives i poètiques de tota una vida. Es tracta d’aquells llibres que des de la infància i fins ara s’han apoderat del meu cor i de la meva ment. Són els que rellegeixo sovint, els obro i consulto, els ensumo, els subratllo, els estrenyo sobre el meu pit i els dono les gràcies per tot el bé que m’han fet. Tanmateix s’han convertit, amb el temps, en els preferits sobre els altres. Tampoc no conformen un petit cànon personal, perquè seria molt presumptuós per part meva, però és cert que constitueixen les lectures més commovedores de la meva existència com amant de la literatura i el pensament.

Quins són aquests llibres extraordinaris que tant m’han impactat durant tants anys? No els citaré tots, però sí que recordaré uns quants autors i uns quants d’aquests títols. Són veritables joies. Els tinc ordenats pel cognom dels autors. Des de la A de Julián Ayesta fins a la Z de Stefan Zweig. Del primer, un autor asturià de poca i privilegiada producció literària, ocupa el seu lloc gràcies a Helena o el mar del verano, un relat escrit amb una delicadesa exquisida. Autèntica prosa poètica. Més poesia que prosa. És un d’aquestes narracions que semblen sorgir per un casual màgic inexplicable. I del segon, d’Stefan Zweig, genial i sorprenentment molt prolífic, conservo els millors textos seus, tant literaris com autobiogràfics o d’assaig. Potser destacaria, en aquests moments, els seus Dietaris i Castellio contra Calvino, sense oblidar l’inoblidable El món d’ahir, entre molts d’altres. Stefan Zweig no només és un excel·lent escritor, amb un estil propi i rigorós, sinó un dels grans humanistes dels pocs que hi va haver el segle XX. Gran Zweig, que per ser jueu es haver d’acabar suïcidant per no caure en les mans de Hitler!

Entre ells es troben Blai Bonet, amb El mar, una novel·la relativament breu que s’ha guanyat un lloc en les millors prestatgeries d’honor del món. Tant la novel·la com el seu autor. Al meu escudeller també hi podeu trobar Ramon Llull, José M. Cabodevilla, Lewis Carroll, Cervantes, Goethe, Henry James, Franz Kafka, Sören Kierkegaard i un bon collar de perles fines per l’estil. Com podeu veure, la meva felicitat és un escudeller ple de llibres. Uns llibres que, com els bons plats tradicionals de la cuina mallorquina i internacional, farem bé de compartir. Ara els comparteixo amb tots vosaltres perquè penso que, com jo, hi trobareu els sabors més suculents i els gustos més originals.

Les lectures, com els plats de cuina i com la felicitat, són millors si es donen a tastar als altres. Compartir els sentiments i les emocions amb amics i familiars, i amb les persones més properes, multiplica les alegries i la salut física i espiritual. D’aquesta manera creem un corrent d’anada i tornada, tant de simpatia com de sinceritat i saviesa. Aquesta és la meva felicitat més profunda, la que em condueix a la llibertat indestructible que tan sovint es resisteix a acompanyar-me. Per recuperar-la basta acudir a la meva prestatgeria d’honor. Al meu collaret de diamants. Al meu ramell de flors sempre fresques. Sempre fragants. Mai no envelleixen aquestes flors, aquests llibres del meu escudeller.

Qui de vosaltres s’acosti a la meva experimentada antosta de lletra impresa no es penedirà mai d’haver-ho fet. Hi trobarà la seva pròpia consciència i, per descomptat, s’hi trobarà a ell mateix. Aquests petits objectes de tinta i de paper són els plaers més captivadors que els homes hem creat. Són les fonts de les aigües més netes i clares dels nostres brolls interiors. D’ells brolla, com ja he dit, la saviesa i la felicitat. I la llibertat sense límits. I la salut intel·lectual. I també les bones relacions d’amistat, tant sentimentals com polítiques i socials. L’amor generós i culte.

Seguint amb la meva prestatgeria d’or, ens trobem amb l’incomparable William Shakespeare, un pou i un geni d’humanisme i de literatura. De realitat i de ficció. La seva obra teatral completa, i no cal citar títols perquè són coneguts de tothom, no té parangó en tot l’univers. Qui trobarem més? Rainer M. Rilke, Flann O’Brien, Joseph Roth, Francesc Pujols, Thomas More, Erasme de Rotterdam, Gabriel García Márquez, George Steiner, Joan Fuster, Javier Tomeo... Qui més, qui més? Veritables talents exploradors de l’ànima humana.

Me n’he deixat uns quants, crec, perquè els he citat de memòria o perquè en el moment de memoritzar-los se me n’ha anat la ment a passejar diaris. Són tantes les hores que he passat amb ells que m’és impossible no deixar-ne d’esmentar més de tres o quatre. Però encara estic a temps de recordar els que no podria oblidar mai encara que volgués. Jacint Verdaguer, el poeta del poble català; Voltaire, el de la llengua de foc; Alan Watts, el revolucionari del pensament religiós amb qui podria passar-me cent vides sense cansar-me’n mai; Oscar Wilde, que encara que només hagués escrit el seu De profundis ja es mereixeria un altar per a ell sol; La Bíblia, el gran llibre dels petits llibres de la naturalesa humana; Virginia Woolf i Margueritte Yourcenar, les dues dames d’honor de la meva prestatgeria d’honor. D’or i de plata i de platí i diamants.

A la fi puc alenar amb calma. He aconseguit una de les meves il·lusions particulars més cobejades de totes: fer públiques les meves dèries del món dels somnis i de les reals ficcions del meu cervell esquifit. Del meu món màgic. Quanta emoció i quant gaudi! Abraçades a tothom.