Llegesc, amb preocupació, que les darreres pluges quasi no han tingut repercussió en els aqüífers de Mallorca. Foren, com sol passar a la tardor, massa aigua en massa poc temps.

La preocupació per l’aigua, en un estiu de saturació turística, m’ha fet recordar l’estudi de Terraferida fet públic setmanes enrere on s’indicava que entre el 2015 i 2021 s’han construït 17 piscines per setmana. Més de 5300 en mitja dotzena d’anys. A la xifra cal sumar les més de 40,000 que ja hi havia prèviament a l’illa.

Vivint a una illa petita, amb curtes distàncies a la mar des de qualsevol punt, quina falta fa una piscina? El seny ens diria que més bé poca per no dir gens. Si fóssim terra amb aigua abundant podria no ser criticable, però no és precisament el cas. Diversos municipis han hagut de posar restriccions enguany.

Si tenguéssim governants amb una mica de sentit comú, ja s’hauria prohibit la construcció de noves piscines, i les existents s’haurien gravat amb impostos que incentivarien la seva destrucció, tant de particulars, com d’hotels i lloguers turístics. De la mateixa manera, no se n’hauria de permetre cap ni una als hotels de nova construcció, i condicionar permisos de reforma a l’eliminació d’aquestes andròmines devoradores d’aigua dolça. Tant que parlen de sostenibilitat i d’economia circular, aquesta seria una mesura imprescindible per iniciar-ne el camí.

No sé perquè, però alguna cosa em fa sospitar que ningú de l’actual arc polític té la més mínima intenció ni de proposar-ho.