Coratge, molt, i força!, per a les valentes dones iranianes, i no oblidem les kurdes, afganeses, sahrauís... coratge perquè en necessiteu molt, ara que heu iniciat la revolta dels vels, tallant-vos els cabells, sortint als carrers desafiant la repressió, les garrotades, les pallisses, les detencions, després de l’assassinat de la jove kurda Masha Amini el proppassat 16 de setembre. Hi ha hagut més morts, es diu que fins a 150 persones, entre elles la jove Nina Shahkarami.

Aquesta setmana passada hem vist vídeos diversos de la revolta a les aules de secundària, joves iranianes enfrontant-se als funcionaris enviats a les escoles per a la vigilància de les normes repressives. Hem vist el vídeo del Bella Ciao cantat en la seva llengua i amb imatges d’artistes sobre la seva lluita. Hem vist el vídeo de les actrius franceses tallant-se un floc del cabell, de l’eurodiputada sueca fent-ho en la tribuna, també artistes espanyoles. Aquí mateix de les nostres companyes de MÉS per Mallorca, iniciant-ho na Fina Santiago, na Neus Truyol, na Joanaina Campomar, altres regidores, i militants sense càrrecs de representació, amb el lema Dones, Vida, Llibertat.

És així dones iranianes, afganeses, kurdes, sahrauís, palestines, que lluiten cada dia per tenir una vida digna, amb llibertat, i esment només les més properes. Dones d’arreu del món s’alcen en solidaritat i ho expressen com poden i saben. Perquè la sororitat és universal entre les dones conscients de l’opressió que pateixen en nom de les diverses religions, o en nom de la ideologia dels governants que volen mantenir-les tancades en l’àmbit domèstic, familiar, sense opció a tenir una vida lliure.

Igualment les xarxes i els mitjans de comunicació han donat a conèixer la suposada «benvinguda» d’un col·legi major d’al·lots a les al·lotes del col·legi veïnat, a Madrid. Els crits ofensius cap a les dones han tingut respostes clares per part de les persones demòcrates. L’advocada Carla Vall ho deia a Palma, aquests càntics no haurien succeït a un barri pobre, són els estudiants fills de la classe alta amb molts recursos econòmics. I cita en Núñez Feijoo que va dir «ellas no tienen que salir de la madriguera, sois vosotros que teneis que salir de la caverna», considerant-ho una victòria del feminisme que s’hagi pronunciat d’aquesta manera, potser no ho hauria fet així en el passat.

Com deia una jove feminista, fa mal veure com moltes de les estudiants que rebien els crits ho consideraren com a inofensius, una «novatada». Fa mal, és cert, poden respondre així per por, però també perquè el masclisme imperant a la societat ja el considerin «normal». No ho és, ni ho pot ser mai. No pot ser normal que es consideri una dona com a propietat. Perquè només pertany a ella mateixa i com a tal, pot estimar a qui vulgui, pot anar amb qui vulgui, pot vestir-se com vulgui, pot... en una paraula, ha de poder ser una persona lliure.

Ens sentim solidàries amb les dones iranianes que es revolten contra l’ordre imperant, igualment amb les estudiants que pateixen aquesta violència masclista dels crits col·lectius de la caverna, siguin conscients o no.

Necessitem carregar-nos de coratge per continuar lluitant per transformar aquesta societat, i ens el transmeten tantes dones, valentes, que desafien l’opressió del patriarcat. La seva és la nostra lluita, volem una societat lliure, sense masclisme, igualitària, justa i solidària.