El Primer d'octubre de 2017 és una data que s'ha incorporat a la llista de dates històriques de ruptura de Catalunya amb l'Estat espanyol.

Aquell dia es va fer un referèndum d'autodeterminació on el SÍ a la Independència va arrasar, per bé que també hi va haver vots a favor del No i vots en blanc, igual de respectables, però reflex d'una minoria de la població de Catalunya.

L'actuació criminal de l'Estat espanyol no es va limitar a agredir milers de persones que pacíficament participaven en aquesta expressió democràtica, sinó que també es va concretar en tota mena de joc brut, xantatges i amenaces, no només als líders polítics catalans, sinó també als responsables polítics europeus que, per exemple, varen servir perquè Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea canviàs, en el darrer moment, el seu discurs favorable a una resolució dialogada, per una declaració a favor d'una resolució dins el marc de la Constitució espanyola.

El mandatari europeu era premiat per l'Estat mafiós espanyol pocs dies després amb el Premi Princesa Sofia «a la concòrdia»... I unes quantes nits «de luxe» a Oviedo.

Aquell primer d'octubre de 2017 i els dies posteriors, La Unió Europea va perdre una oportunitat històrica. I avui, en part, en paga les conseqüències. Aquells dies, les institucions europees, varen perdre l'oportunitat de canviar la Història i d'aprofitar el cas català per mostrar a la resta de nacions, pobles i col·lectius humans que els canvis, les transformacions, es poden fer des de la Democràcia i la no-violència.