Aviat haurem passat l'estiu. Tothom frissa que arribi. I tothom va esmús i cop-piu quan s'acaba. Però jo, si vos he de dir la veritat, fris que s'acabi. "Dec estar avesat a nedar contracorrent", dic de vegades entre mi mateix. Però no: enguany, si vos he de dir vera, n'he sentit més d'un que, sense jo demanar-li res ni donar-li gens de corda, m'ha fet aquest mateix cantet.

En general per dos motius: un, perquè tants de mesos de calorassa, de bascota, amb l'afegitó de tants de dies d'aquest xaloc insuportable que hem tengut (i tenim), el fan un estiu que no és sofridor. Però això no és res devora el segon motiu, que és l'embafada que com més va més n'hi ha que duen per mor de la gentada que ve a Mallorca aquests mesos a passar-hi l'estiu. Heu provat de fer una volta pel centre de Palma el dia que hi desembarca un creuer? No s'hi poden moure! Com a moltes de platges, on ja no és tan sols que una família se vegi amb feines per a estendre-hi una tovallola perhom: és que, una hora enfora abans d'arribar-hi, ja trobau la carretera estibada a les voreres de cotxes aparcats de mala manera, que ni se poden acostar a la vorera de mar. Qui trobi que ho faig gros, que provi d'acostar-se un dia d'aquests a Cala Varques, en Es Trenc, en Es Caló des Moro o a Formentor, per dir un parell d'exemples.

Idò bé: per si no n'hi hagués prou, dins 13 anys, l'any 2035, a les Balears veurem doblada la població que hi teníem l'any 1985: de 686.000 habitants que érem l'any 85, passarem a esser-ne 1.391.000 l'any 35. Així és que tendrem el doble de cotxes, haurem de menester el doble de carreteres, el doble d'escoles, el doble d'hospitals, el doble de corrent, el doble d'incineradores de fems, el doble de depuradores i el doble d'aigua a una illa on, com més va, manco hi plou. Aquests números no els me trec jo del cap: els ha publicats l'Instituto Nacional de Estadística' espanyol. Si trobau que ho faig gros, pensau que ara ja, en un territori que no arriba bé a 4.992 quilometres quadrats que fan les Balears, ara ja hi ha 1.150.000 habitants. Si feim números, ja som 230 habitants per km quadrat. Així és que ja superam Astúries, que, amb 10.604 km quadrats (més del doble de les Balears), tan sols té 1.012.000 habitants, que vol dir 95 habitants per km quadrat (no 230, com aquí); I superam Extremadura, que amb 41.634 km quadrats (més de vuit vegades totes les Balears juntes de terra!), tan sols té 1.068.000 habitants, és a dir, 26 personetes per km quadrat, de manera que, amb les nostres 230, multiplicam per 8 les persones per quilometre quadrat que té Extremadura!

Ho mirem així com ho mirem, anam desbocats cap a la superpoblació de Mallorca i de totes les Balears. El pla general de Palma preveu un augment de 60.000 nous habitants més. I més de 400 hectàres de redol de més terres que volen establir.

Com que l'Estat va molt llépol amb tot això, i no du gens d'idea ni una mica d'aturar-ho ni tan sols de posar-hi una mica de control, cosa sí que fan segons quins estats europeus amb illes seves, per a les quals han fixat un màxim de residents per defensar-les de la superpoblació, me trec el capell amb Menorca, on han començat a posar límits a l’arribada de cotxes a les seves cales. I encara més el me trec amb Formentera, on han feta una llei de protecció del medi ambient i de l'economia de Formentera a fi de fixar quotes màximes de cotxes que poden desembarcar a l’illa. Ara començam a anar, menorquins i formenterers!

Quan deim que "vivim des turisme", jo dic que sí. Però deman: qui és el subjecte de la frase? Vénc a dir, qui som els qui en vivim? Més ben dit: qui som els qui n'hem de viure, a la Mallorca del futur?: Els mallorquins? O, els mallorquins més mitja Península, més mitja Àfrica, més mitja Sudamèrica? No farem nyoc, amb tantes de ganes d'encimentar-ho tot fins al darrer racó, i de superpoblar-ho tot fins que Mallorca serà com Hong-kong, una illa-urbanització tota encimentada, de dalt a baix, de llevant a ponent, estibada de gent pertot arreu, de costa a costa?

Turisme sí. Però amb mesura. Turisme del bo. I turisme per a viure'n el poble mallorquí. No mig món. És ben necessari que els partits mallorquins parlin clar, sense arrugues a la llengua, sense fer voltera, que diguin ben clar que Mallorca és una illa, que aquí no hi cap tothom i que diguin prou! O no tenim dret a viure bé dins ca nostra?