algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 16°
16°

De ‘Me lo dijo Pérez’ a Rosalía i promoció turística per a polissons

Ha estat una grata sorpresa el ja famosíssim vídeo Despechá. Supòs que, com tot, tendria les seves complicacions i una excel·lent organització que no es veu per a què, precisament, el resultat final es vegi una cosa d’allò més senzill: un dia qualsevol a un tros de platja de barriada, en família, amics i sense complexes, gent grassa i d’una certa edat mostrant la panxa, nins que fan de nins, esquitxant d’aigua i arena, amb Rosalía també amb la mateixa senzillesa, banyador discret i xoquins d’anar per casa, o per la platja de davant el xaletet, i, atenció: una camiseta que diu ‘Mallorca’, un detall infinitament més valuós que els quasi dos milions que el Consell ha regalat per a pescar vots al futbol.

El vídeo té uns dos milions de visites diàries, haurà estat doncs el més rendible, o gairebé, de la història. En qualsevol cas una galtada a tanta parafernàlia, tant gastòrum per a tants escenaris, tants looks, tanta vestimenta estrafolària, tants de focs artificials i tant de mareig, tot mesclat i sincopat, aparentment sense to ni so dels vídeos d’altres estrelles actuals.

De les seqüències de pocs segons tampoc no se’n salva Despechá, pareix que haurem d’esperar una pròxima mutació de Rosalía per a veure una seqüència d’un minut, als joves assessors de la cantant de moda els degueren ensenyar que els joves actuals s’avorreixen, si una seqüència dura tant, cosa que d’altra banda tampoc no encaixaria en el ritme sincopat i frenètic de la cantant. El ritme és de l’estil ja conegut, d’això repetitiu, aferradís i que fa ballera als joves. Hom diria que cercaven la cançó de l’estiu però amb l’estrès que porta tot l’equip han fet tard.

O potser ja tot ho és cançó, i balls frenètics, d’estiu, però de platja i de Pachá, que enmig de plaça ja no hi ha qui hi estigui. La lletra la deixarem per als entesos, a part que ja es veu que aquí també estam fent un article d’estiu, i no sigui cosa que se’ns socarri el cervellet, atès que gramàtica en mà, ni anglès ni castellà, ni Aserejé ni Despechá, s’entenen nadená.

Sincerament, era més fàcil d’analitzar Me lo dijo Pérez, que també va marcar una època important en la promoció turística, de la que sembla no interessa gaire, potser perquè ens la regalen i els del Govern no ho saben governar, o no els interessa, atès que directament no se’n poden atorgar cap mèrit, ni serveix de propaganda electoral, i pareix esser que si una cosa no és al pressupost per a fer de padrina repartidora, no existeix.

Subvencionar el Reial Mallorca és populisme, compra de vots, marcar territori i moltes altres coses que segur analitzaran altres més entesos en futbol, en politologia, en vendre motos o en jugades “villarejas”. Si parlam de fer país, el Mallorca és l’antítesi del Barça.

La promoció turística sana és Rosalía amb una camiseta que diu ‘Mallorca’, la sèrie Mallorca Files (foto de capçalera), o la pel·lícula Un verano en Mallorca, de les que, per cert n’hi ha hagut sempre des dels inicis del turisme: Bahía de Palma és a l’antologia d’això. Entre i entre altres com Lucía i el sexo, els publireportatges de Damm, Mediterràniament, a part del que ja funciona com a petita indústria del nostre paisatge com a plató de pel·lícules i anuncis de qualsevol gènere, idò no el podem espanyar pus. A part d’algun conveni especial tot això ja ho tenim, és de franc i molt més efectiu que regalar doblers a Boris Becker, representant dels pirates VIP, o als del futbol.

Un altre tema és si les Illes necessiten més promoció, o necessiten rebaixar la saturació. De cada cop més gent creu això darrer. Com el canvi climàtic, qui més qui manco, turistes inclosos, ja té la sensació que aquí sobra gent: no hi cabem i, per acabar d’espifiar-la, amb el que duim d’aquest segle l’augment exponencial de turistes ja no suposa millor vida sinó pitjor. Una majoria ja ha entès que no podem créixer més. Les illes no es poden estirar per guanyar superfície, l’aigua s’acaba, el paisatge es continua desgraciant, fora vila desapareix... Què més ha de passar?

Tanta comèdia amb el Patrimoni de la Humanitat per a la Serra i a Deià ja han anunciat restriccions d’aigua i d’accés (en cotxe, la Serra d’anar a peu ja està tancada), mentre les marjades cauen com sempre i les possessions ja són una mena d’actiu de borsa.

La millor promoció seria que els turistes es sentissin ben atesos, amb qualitat, i que el que pagassin per aquesta qualitat revertís en els treballadors i en la terra que és on es sustenta tot plegat. En resum, el lema dels botiguers de tota la vida: què el client se’n torni satisfet, Me lo dijo Pérez, que estuvo en Mallorca, y vino encantado de todas las cosas que vió por allí...

Per ací hi ha moltíssim per millorar: el caos a l’aeroport aquest estiu també ha estat de pel·lícula. A Eivissa, amb deu anys de retard es va intentar enderrocar el xalet-llogaret il·legalitzable Casa Lola i hi troben uns 60 turistes-polissons, aleshores cal demanar-se si tots els polissons d’Eivissa eren casualment allà, o a cada xalet il·legal passa el mateix, fa molts d’anys que els nombres de pernoctes legals i els de pas per l’aeroport no concorden, per què encara tenim un departament d’inspecció ridícul? Per anar a de Palma a Formentera no hi ha vaixell directe, la propaganda diu que sí, però te deixen tirat a la punta del Botafoc d’Eivissa i te n’has d’anar al moll vell pel teu compte... Només són tres botons de mostra, però podríem seguir fins demà.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.