És una pregunta dirigida a la direcció del PSOE i del PSIB, ja que ambdós governen en coalició i sembla que no s’hi acostumen. El PSOE del govern estatal hi ha mostres de les dificultats que tenen per saber governar amb un altre partit, Unidas Podemos, acostumats a tenir governs tots solets. Ho entenem, tingueren majoria absoluta durant catorze anys, després PP del Sr. Aznar, altra vegada govern tots sols, i ara, ves per on, en coalició i amb suport parlamentari plural. Per cert, tampoc saben cuidar molt les forces parlamentàries que els donen suport.

Però, sembla que tira, tira, en van aprenent, un govern que ha hagut de viure una pandèmia que no tenia antecedents en cap lloc del món, que es troba amb una agressió a Ucraïna que reforça el paper de l’OTAN i menysté el de Nacions Unides, un govern a les ordes de la Unió Europea amb majoria d’Estats dominats per les dretes, i dels EUA... i amb una oposició que no sap més que dir que No a tot, sense recuperar allò que tant els agrada dir «sentit d’Estat» quan volen ser més institucionalistes que cap altri.

El PSIB sí que els podria ensenyar, ja que mai han sabut què era governar tots solets. Sempre han tingut governs gràcies a coalicions amb altres forces d’esquerres, afortunadament els darrers anys sense necessitat la dreta de la desapareguda Unió Mallorquina.

Els podrien ensenyar deia, tant la Presidenta del govern de les Illes Balears com la del Consell de Mallorca... Però no, es veu que a l’escola de formació de dirigents socialistes no tenen el temari actualitzat i no han inclòs aquell tan necessari: Com governar en coalició i saber atendre les forces polítiques, sòcies.

Aquests dies hem tingut dues mostres d’això que dic. Una, la Presidenta del Consell, Sra. Cladera, amb un conseller de Turisme que decideix donar 1.800.000 euros al Reial Mallorca. Una societat anònima esportiva, per posar un nom anglès ! a l’estadi de Son Moix. Els comentaristes més aguts de la premsa mallorquina han fet articles d’opinió, expressant la inoportunitat, el mal gust del nom, i sobretot, el regal innecessari de tants euros a una societat anònima esportiva el propietari de la qual està investigat per presumptes agressions sexuals com recordava en Matias Vallés. Tant costa consultar amb els socis de la coalició abans de prendre una decisió així? És tan important que s’hagi d’anar a cercar l’oposició per assegurar la decisió en Plenari?

Realment no n’ha après la Sra. Cladera a respectar els socis, a tenir present que és Presidenta gràcies a la coalició. Que no ho oblidi, perquè per molt que els seus desitjos siguin el d’aconseguir la majoria absoluta, la realitat de la pluralitat de la societat mallorquina no ho permet, i ho sap de tants i tants anys enrere.

L’altra, la Presidenta del Govern Sra. Armengol, amb la consellera de Presidència, que pretenen una modificació de la llei d’igualtat, aprovada amb una àmplia majoria del Parlament l’any 2016, sense tenir en compte l’opinió de les forces polítiques sòcies del govern. Una modificació que no s’havia inclòs als acords de Govern de fa tres anys, que és innecessària, ja que la llei autonòmica ja recull allò que pretenen amb la modificació, i que només respon a un interès partidari de reforçament de la seva proposta sobre l’abolició de la prostitució.

No escolten, tampoc, no volen escoltar altres arguments de persones que no responen als seus prejudicis com em recordava una amiga. La polèmica sobre la proposta de llei sobre l’abolició de la prostitució, al Congrés dels Diputats, ha entrat de ple dins el moviment feminista arreu de l’Estat i plantejar-la als Parlaments autonòmics amb propostes com la modificació d’una llei balear, una de les més avançades de tot l’Estat, francament és totalment innecessària.

És tan difícil tenir present les forces polítiques que governen en coalició abans de prendre decisions polèmiques? Tant la dels milers d’euros al RCD Mallorca com la de la modificació de la llei d’igualtat, són bons exemples que les presidentes del PSIB s’obliden massa fàcilment que no han de confondre desitjos amb realitat, i convé atendre bé les forces d’esquerres, perquè totes ens necessitem si volem repetir governs.

Direu, idò ja sabeu què s’ha de fer! Solen dir per les xarxes socials algunes persones de bona voluntat que respondrien amb impulsos a aquestes decisions. No tenen present que som a un any escàs de l’examen electoral, que qui romp una coalició -carregats de raó segurament, sol perdre la confiança de l’electorat, sinó, pensau amb el Bloco d’Esquerda de Portugal que no va donar suport als Pressupostos i a les eleccions avançades els socialistes obtingueren majoria absoluta àmplia.

Els missatges fàcils, buits de continguts tan típics de les dretes poden quallar en gent que no valora la democràcia, que menysprea els representants polítics -tots són iguals, diuen. Convé treballar ferm perquè les esquerres, així en plural, puguin repetir bons resultats el maig de l’any que ve, mentre anem recordant als socis socialistes que no tenen majoria absoluta, que han de menester altres forces d’esquerres i que és més ric i profitós per a la democràcia governar en coalició.