Si diuen que canten papers i menten barbes, amb més motiu els fets físics més evidents i fàcils de comprovar no haurien d’esser motiu de disputes, i manco polítiques. Per posar-ho encara més entenedor: estar a mig dia a bell mig del parc de la Mar, o de les Estacions II, o del Canòdrom, que ha estat la darrera epopeia de la tropa de Cort... qui ho pot aguantar?

A part de tan acollidors com han estat sempre els parcs de Ciutat –i els de la part forana que no riguin, no en tenen cap motiu–, ja devem dur un mes de temperatures màximes absolutes, fins i tot de nit, i alhora de tancar aquest article no es colombra cap canvi, ni un bri d’esperança. Arribarem bell mig de l’Agost amb aquesta calefacció i després res no fa pensar que es pugui circular millor. La mar també ha rebentat tots els rècords: ja fa setmanes s’assoliren els 30º a l’aigua, cosa que ja sabem és el millor brou de conreu per a les tempestes tropicals que, també, cada cop fiblen més. I ja havíem tingut el juny més càlid, el maig... Què més ha de passar?

El canvi climàtic ja no és una ocurrència de Greenpeace. El canvi climàtic és això: provar de travessar el parc de sa Riera a mig dia o dormir sense aire condicionat aquesta nit. La qüestió, o si voleu la pardaleria, política, hi té moltíssim a veure. Anant al cas més extrem, votar un demagog tipus Trump o Putin, suposant que això darrer es pogués votar en llibertat, doncs ja l’hem espifiada. Si cada un parell de legislatures ens toca un pallasso com Trump, o Ayuso, no és que no avancem res: és que retrocedim posicions que havia costat d’assolir molts d’anys i molt sofriment. De Mèxic per avall són innombrables els defensors de la terra, del clima, de les cultures, i fins i tot periodistes que només intentaven d’informar, que han estat assassinats. Això en suposades democràcies; en dictadures com les de Putin ni tan sols es poden verificar les barrabassades necessàries per a mantenir la mateixa dictadura. I per si hi havia perill que algú es relaxés, la Xina també acaba de demostrar al món que “per collons els seus”, que no deixa d’esser una constant històrica. El problema era que ens havíem cregut que les barrabassades putinesques ja eren cosa del passat o del subdesenvolupament d’Àfrica, però no: cada dia el mateix Putin s’encarrega de recordar-nos com s’assembla a Hitler, i aclarint-nos que té un arsenal d’armes nuclears infinitament superior. Encara li haurem d’agrair que no hagi bombardejat les centrals nuclears d’Ucraïna.

Idò tenim un bon problema, perquè el canvi climàtic també, i ben segur que més, s’accelera pels usos, costums i barrabassades de Rússia, Xina, Índia, Brasil, tot el sud d’Àsia (què feim amb els Emirats Àrabs?), i de la resta del món, Europa inclosa. Ací, o dels Pirineus fins Groenlàndia, tenim la sort d’haver pres consciència de tot això. Almenys fan cimeres mundials cada un parell d’anys per a fer veure que el canvi climàtic els preocupa molt i, com no podia esser d’altra manera, es comprometen a prendre mesures serioses.

Fins ara no s’ha fet gaire cosa més que això: escampar bones intencions. Dimecres hi ha una novetat: ha d’entrar en vigor el pla d’estalvi i eficiència energètica, amb la ja famosa norma de controlar els aires condicionats als llocs públics. Francament, no sé si era el decret que més falta ens feia, ni quin és el punt de fusió d’un cuiner d’un restaurant cutre. En qualsevol cas que visca una primera passa i que visca la discussió sobre el canvi climàtic. Almenys parlem-ne, però amb l’obligació d’anar implementat mesures efectives, que tampoc no és tan difícil. Si el problema és estar empegueït de reconèixer que els del GOB ja ho deien el segle passat, ara ja hi estan d’acord la quasi totalitat de científics, aleshores basta fer-los un poc de cas: cal reduir al màxim possible el que més accelera el canvi climàtic, i si això suposa perdre comoditats s’ha d’assumir per part de tots.

No s’hi val continuar fent el colló com si el planeta fos inesgotable. Tot això funciona a molt llarg termini, no arreglarem res d’avui per demà, potser per això uns polítics no s’atreveixen a adoptar mesures impopulars i altres riuen de rebentar la festa: “Cuanto peor, mejor”. Ni tan sols és un problema d’estat, és mundial, aleshores passa d’hora d’adoptar les mesures que calguin.

Un element clau és el petroli i altres combustibles fòssils: s’ha d’anar reduint el seu ús, aleshores no té cap lògica subvencionar-lo. A la primera fase del descompte a les benzineres també es subvencionava el carburant dels iots: el súmmum. Si la inflació actual és insuportable el Govern ha d’ajudar les famílies amb dificultats i altres que fins i tot fent feina no arriben a final de mes, però el que més accelera el canvi climàtic s’ha de penalitzar, no subvencionar.

Ja m’ho deia la tia Perica: Poder o no poder, estar a bell mig del parc de les Estacions II un dia d’agost, aquesta és la qüestió.