El Govern de Madrid protegirà el català, tot i que aprovi 63 normes que obliguen l’ús del castellà

Una persona publica el twit següent: N'estic fins els collons de l'adoctrinament de l'independentisme català a les escoles catalanes, SON NENS!!!! I al mateix temps mostra una escola que ha tret tots els escolars als passadissos i també dins les classes i tots fan voleiar una bandera espanyola que duien entre les mans i cantant el cara al sol. Heu vist mai això a una escola catalana, fent voleiar la quadribarrada i cantant els segadors? Per massa llocs hi ha gent que li falta més d’una brusca.

Un dia vaig trobar una persona que em va dir que en els meus escrits sempre trobava coses mal fetes contra la llengua o contra la nostra identitat. I que qualcuna se’n devia fer de bona. I ara ha arribat el moment de contar-ne una de bona a favor de la nostra llengua i la nostra identitat. És un fet natural que m’ha costat de creure. Fa uns quants anys que faig servir els autobusos de Palma per a molts dels meus desplaçaments. Que fa tres o quatre anys dins el bus es notificava la parada on eres, la pròxima i el destí final en bilingüe. Primer es feia en català i després es repetia el mateix en castellà, sense traduir els noms normalitzats dels carrers. La bona notícia és que des de fa devers un any, els autobusos són monolingües en català. Tot el llenguatge oral i escrit que hi ha dins l’autobús és en català. Enhorabona al o als responsables! Ah i no he sentit cap queixa de cap usuari.

El govern de Madrid un d’aquests dies ha concretat amb la Generalitat el blindatge del català. En canvi i tot coincidint amb les negociacions per acordar aquest assunpte a la mesa de diàleg, celebrada a la Moncloa, l’Executiu va aprovar 63 normes que obliguen l’ús del castellà. La reunió de la taula de diàleg entre el Govern d'Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya es va saldar amb dos acords, encara que un de més concret que l’altre.

Ambdues parts es varen comprometre, per una banda, a avançar en la desjudicialització del conflicte polític (sense especificar mesures ni compromisos concrets a curt termini), i, per altra banda, a blindar i protegir la llengua catalana a través d'una sèrie de mesures desplegades a diferents àmbits.

Fins ara, les normatives del Govern central que regulaven l'ús obligatori del castellà (llengua oficial a tot l'Estat) feien referència, per exemple, que s'utilitzàs en llicències esportives, etiquetatge i instruccions de productes i aparells (ascensors, electrodomèstics, motos aquàtiques...), documentació, retolació, embalatge, declaracions de conformitat, fulls de serveis de la Guàrdia Civil...

Confidencial Digital ha tingut accés a la llista íntegra de les darrreres disposicions legals que han estat aprovades pel Govern de Sánchez durant el segon trimestre d'aquest any, és a dir, en els darrers tres mesos (d'abril a juny), i que estableixen amb caràcter obligatori l’ús del castellà en aquests casos. Es tracta de disposicions que afecten àmbits molt diversos.

De les 63 normes afectades, cal destacar que algunes provenen directament de l'Estat, i d'altres de la Unió Europea.

Alguns d'aquests reials decrets i resolucions afecten el funcionament de l'administració.També n’hi ha d’altres vinculades a la guerra a Ucraïna, com la recomanació de la Comissió Europea sobre el reconeixement de les qualificacions dels refugiats ucraïnesos i directives sobre l'extradició a tercers estats.

Altres normatives exigeixen el castellà a la sol·licitud d'ajudes, com és el cas de la documentació necessària per optar a les beques de formació en matèria d'igualtat de gènere a l'Institut de la Dona.

Un exemple de norma comunitària és el Reglament Delegat (UE) 2022/1012, que regula el nivell de servei i la seguretat de les zones d'estacionament segur per a transportistes. Aquesta disposició estableix que aquestes zones d'estacionament han de tenir punts de contacte i procediments d'emergència, i que els contactes d'emergència s'han de mostrar com a mínim en la llengua oficial “nacional” i en anglès.

El descens en la protecció de la llengua espanyola a Catalunya coincideix amb l'acord entre el Govern i la Generalitat per blindar el català. Han pactat dotar els col·legis catalans d'autonomia per reforçar el català o el castellà en funció de “les realitats i l'entorn social i cultural” en què es trobi ubicat cada centre.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha mostrat el suport del Govern d'Espanya a la llei sobre l'ús de llengües oficials a l'escola aprovada al Parlament de Catalunya i, de fet, l'acord sobre l'autonomia dels centres per reforçar una llengua o una altra en funció de l'entorn sociocultural s'acolliria a la literalitat d'aquesta norma. "És un exemple de gran acord de majories i una llei perfectament adequada a la Constitució Espanyola", ha defensat Bolaños.

En l'àmbit internacional, el Govern de Pedro Sánchez sol·licitarà al Parlament Europeu el reconeixement del català com a llengua d'ús a les sessions plenàries, així com que es faciliti la presència de representants de la Generalitat en tots els fòrums internacionals on es tractin polítiques lingüístiques.

En l’àmbit estatal, també s'ha acordat que es pugui utilitzar la llengua catalana al Senat, la Cambra Territorial de l'Estat, en principi en totes les situacions (actualment, l'ús de les anomenades llengües cooficials només es permet als debats de mocions però no a la resta de debats de la Cambra Alta).

Fonts polítiques catalanes recorden ara a ECD que el Govern del PSOE i Podem ha relaxat la protecció del castellà a Catalunya en els darrers anys. Així ho mostren les dades. Des del començament del 2020, les mesures dirigides a garantir l'ús de l'espanyol en diversos productes i serveis es varen reduir. Un canvi de política que va començar coincidint amb el suport d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez, el gener d’aquell any.

L'Executiu de Sánchez va aprovar més d'una trentena de normatives el 2020 que obligaven a fer servir el castellà a Catalunya durant el tercer trimestre de l'any, és a dir, entre els mesos de juliol i setembre. Eren, majoritàriament, reials decrets, ordres ministerials i resolucions. Es tractava d'un nombre semblant al dels dos trimestres anteriors, quan varen ser 25 (entre gener i març) i 28 (entre abril i juny). Les 82 disposicions aprovades en total entre el gener i el setembre representaven una xifra considerablement inferior a la dels tres primers trimestres de l'any anterior, 2019, quan varen ser 106. Per tant, 24 menys que en el mateix període de l'exercici precedent, quan el Govern no depenia del suport d’ERC.